Hola, companys/es! Avui passo per aquí per explicar-vos com va anar el taller de resolució de conflictes que va tenir lloc amb les persones de taller ocupacional d’ATADI.

Els grups que va participar va ser el de taller ocupacional i no de centre de dia, ja que per a aquest taller es requerien habilitats comunicatives orals i capacitat de reflexió vers una situació exposada i que les persones de centre de dia per exemple, no tenen o s’ha de plantejar el treball des d’una altra perspectiva, ja que el grau de discapacitat en aquest sentit és força elevat.

Es va valorar amb les professionals aquest tema i el treball amb pictogrames o altres metodologies i vam acordar idear de nou el taller, fent-lo accessible per a tots els participants.

La importància de treballar els conflictes amb persones que treballen i resideixen a un mateix centre és cabdal, ja que la convivència i el dia a dia generen situacions que requereixen un treball en certes habilitats i eines per fer front a aquestes situacions i poder-les abordar de forma autònoma, sense involucrar sempre als monitors.

Per tant, els objectius principals d’aquest taller van ser:

1. Potenciar la capacitat de decisió dels participants

A partir de l’anàlisi i reflexió de situacions que els permetin exposar oralment solucions i adquirir eines.

2. Aprendre habilitats per poder fer front a situacions de conflicte

A partir d’exemples on es puguin conèixer noves maneres de solucionar problemes i que siguin útils en el seu dia a dia.

Per fer el taller vam acordar amb les professionals el treball que es faria escollint dos grups que poguessin expressar-se durant la sessió, fent enriquir la conversa i donant un caire dinàmic. Vam començar la introducció posant un vídeo curt on es plantejava una situació de conflicte. El vídeo el podeu trobar aquí: https://www.youtube.com/watch?v=M775K3jZneM

Va ser un èxit perquè els va agradar molt i vam poder comentar després aspectes a partir de preguntes com:

• Què passa entre els dos personatges de l’inici?
• Podrien haver arreglat la situació? Com?
• Què passa amb els dos personatges que apareixen posteriorment?
• Fan una acció correcta? Per què?
• Com solucioneu vosaltres els problemes normalment?

A partir d’aquí es va crear un debat molt actiu i els va agradar participar, exposant situacions que havien experimentat al centre amb altres companys. Es va fer un torn de paraules perquè va ser un tema molt engrescador i van ser molt respectuosos amb els companys en aquest sentit.

En una segona part del taller, vam repartir unes fitxes amb una situació concreta a cadascú i per torns, van poder exposar com afrontarien aquesta situació i què farien.

Els companys anaven donant idees i comentant també i va ser interessant veure com exposaven conflictes passats i actuals  i quines solucions havien adoptat.

Els temes dels quals parlaven les targetes van ser temes que a partir de la meva observació havia detectat com a recurrents en el dia a dia del centre i això va donar peu a proposar situacions com:

• Hi ha persones que es creuen millor i no ens respecten.
• Hi ha persones que es queixen de tot i tot els sembla malament.
• Un company es fica a les meves coses i em parla malament.
• Estic treballant al taller i ve un company a molestar-me.

Les targetes van ajudar a “obrir un meló” d’on van sorgir idees lligades a malestars molt íntims respecte a la convivència, la forma d’abordar els conflictes, la forma de gestionar el malestar (es va parlar de somatitzar i d’ansietat i d’exercicis de respiració) i de solucions (parlar del problema amb la persona, tenir una figura de referència que pugui mediar i escoltar-nos, saber com autogestionar aquest malestar sortint a passejar o fent respiracions, per exemple). Va ser molt interessant perquè vam poder parlar de propostes que van donar els participants, com fer tallers de relaxació i respiració, que vaig poder començar a coordinar amb les professionals d’atenció directa per la següent sessió i, encara que no havia estat una de les propostes de l’inici, vam pensar que seria adequat poder dur-la a terme.

L’avaluació de l’activitat va ser mitjançant la rúbrica que utilitzo als tallers on vaig anotar fets que les professionals em comentaven, com que havia estat un moment en què alguns participants van sentir-se en un ambient i clima acollidor com per exposar aquests problemes. Vam veure, doncs, la necessitat de fer tallers o trobades on els participants tinguessin un espai per expressar-se i aprendre a gestionar les emocions.

Hola de nou, companys/es! Avui vinc a explicar-vos com va anar el taller d’estimulació de l’atenció i la concentració amb persones del centre d’ATADI.

La proposta es va realitzar amb persones dels grups que vam formar a la primera sessió i dues professionals d’atenció directa.

Abans del taller, vaig preparar amb elles la sala i els materials i vam acordar objectius, temporització i algunes pautes.

Els objectius d’aquest taller eren:

• Millorar la capacitat d’atenció i concentració.
• Millorar la comprensió i comunicació efectiva a partir del que s’ha treballat.

El taller, com vam presentar al model, es va basar en:

Introducció: es va iniciar la sessió amb un videoclip de Shugo Tokumaru, una proposta musical que va agradar molt als participants. Va ser molt divertit el fet de veure un vídeo d’una cançó en japonès perquè no havien sentit mai aquest idioma, però l’interessant en si és el contingut del vídeo, que presenta molts colors i formes als quals s’havia de posar molta atenció per identificar-los i després parlar del que havien vist. El vídeo el podeu veure en aquest enllaç de youtube: https://www.youtube.com/watch?v=RpLBR38kVvY

No va ser fàcil, però, identificar el que apareixia al vídeo i em van demanar veure’l de nou, posant més atenció al següent visionat.

Desenvolupament del taller: després de fer l’exercici de posar atenció al vídeo i parlar del que havíem pogut veure, vam continuar parlant de formes i colors per introduir l’activitat principal: un puzle de formes.

Vam repartir per a cada participant una làmina i unes fitxes que havien de posar sobre la làmina fent coincidir forma i color. La consigna va ser completar tot el puzle en el menor temps possible. El fet d’introduir la variable del temps no tenia un sentit competitiu sinó lúdic, que va servir per animar-los a fer la tasca i que els va motivar a fer-la en el menor temps en relació amb els companys. Algun dels participants va necessitar ajuda pel fet de no veure bé les formes o no trobar-les entre tantes fitxes, però tenint en compte aquestes i altres limitacions, va ser una estona molt divertida i amb molt bona participació.

Reflexió final: un cop finalitzada l’activitat, vam reflexionar sobre la importància del treball de la capacitat d’atenció i concentració en la nostra vida diària i en els seus beneficis: ens ajuda a pensar millor i més estructuradament, a comunicar-nos millor i a sentir-nos millor i amb les idees més clares (és important recordar que parlem de persones amb un nivell alt de diversitat funcional intel·lectual).

Finalment, vam parlar de si els havia agradat aquesta activitat i van coincidir en el fet que havia estat divertida i que els havia agradat molt la cançó i el puzle. Vaig repartir unes sopes de lletres per als participants per fer durant el seu temps lliure, que van rebre amb molta il·lusió, ja que es tracta d’una activitat que els agrada molt i de fet, és un dels seus passatemps preferits. 

Aprofitant la saviesa que ens aporten els refranys i dits populars i el temps en el qual estem (a aquesta zona de Teruel el clima canvia amb diferències de fins a 15 graus d’un dia per un altre) vaig penjar una sopa de lletres gegant perquè trobessin un dit d’aquesta època (Hasta el cuarenta de mayo, no te quites el sayo). La proposta va ser rebuda amb entusiasme i va agradar molt als residents, que podien buscar les paraules al seu pas per l’entrada del centre, que és on el vam col·locar.

L’avaluació d’aquest taller es va fer amb la rúbrica que vaig elaborar pels tallers i que després utilitzaré per fer una avaluació final de la proposta general.

Hola de nou, companys/es! Avui em passo de nou per aquí per explicar-vos com va anar el primer taller d’estimulació cognitiva tant amb els professionals com amb els participants.

Com us vaig comentar anteriorment, el model de taller que vaig proposar es distribueix en 3 parts: introducció, desenvolupament del taller i reflexió final.

En aquesta ocasió vam centrar el taller en la memòria i el vam fer amb 5 participants i dues professionals d’atenció directa. Vam fer dues sessions amb diferents persones. Els participants van ser escollits en funció dels grups que vam fer a la primera sessió i es tractava de persones amb característiques similars, que en aquest cas, és la necessitat de realitzar activitats d’estimulació de la memòria per una lleu pèrdua d’aquesta tant a curt com a llarg termini (detectada a les escales i proves que es passen de forma semestral i anual).

Els objectius d’aquest taller van ser: 

• Millorar la capacitat de memòria
• Millorar la comprensió i comunicació efectiva a partir del que s’ha treballat.

Per començar, vam introduir el taller parlant del que faríem, explicant els passos amb antelació, avançant que veuríem un petit vídeo, faríem unes preguntes, realitzaríem un exercici individual i després faríem una reflexió final. 

Així, vam començar veient “La nube”, de Lorena Álvarez (https://www.youtube.com/watch?v=Kgwcg0l2EdI), un videoclip que podem trobar a youtube i que explica la història de com amb un dibuix, l’àvia de la protagonista va predir que aquesta es dedicaria a cantar amb una guitarra. 

El fet de captar l’atenció amb música per començar un taller m’ha semblat essencial, ja que un dels objectius era partir dels interessos dels participants i després de fer entrevistes amb ells, m’he adonat que la música és un interès comú en tots, sent una part important de la seva vida diària (fan activitats de musicoteràpia al centre, participen a batucades, posen música al taller ocupacional i centre de dia, tenen un reproductor on escullen per torns les cançons…) i en certa manera, una forma també d’estimular la memòria (aprenentatge de melodies i lletres de cançons, de les històries que expliquen aquestes…).

A partir del visionament del videoclip, vam fer preguntes com:

• Quin instrument portava Lorena a la mà?
• Quin animal l’acompanyava?
• Estava al bosc o a la ciutat? Per què?
• Sobre què anava viatjant?

Va ser un moment de molta participació, on van respondre les preguntes amb entusiasme i comentant fets com l’originalitat del vídeo, si els havia agradat, si els semblava que cantava bé o no i comparant amb altres artistes que ells coneixien. Aquesta introducció va ser molt motivadora i va animar-los amb la tasca que es presentava a continuació.

D’aquesta manera, vam introduir la part central del taller, on vam repartir unes fitxes que s’havien de fer individualment. Abans de començar, vam escollir d’entre molts llapis de colors, els que necessitàvem (groc, blau, vermell i verd), després vam explicar què havíem de fer: doblegar el full per on s’indicava, mirar amb atenció els colors de la primera part de dibuixos i intentar memoritzar-los i finalment, pintar la segona part del full amb els colors que apareixien a la primera, fent un esforç per recordar formes i colors sense girar la pàgina i mirar.

Aquest moment va suposar un exercici molt motivador pel repte que suposava per a alguns dels participants, que indicaven que era complicat, però volien posar-se a prova i comparar-se amb els companys. Les consignes que vam donar van ser que es tractava d’una activitat per estimular la memòria, que en cap cas passava res si algú s’equivocava i que compartir aquesta estona en petit grup també havia de ser un moment valuós.

Un cop van acabar, vam desplegar els fulls i vam poder comparar, comentant en cada cas com s’havia dut a terme la tasca i donant reforços positius sobre la mateixa en un ambient lúdic i amb un molt bon clima de treball.

Finalment, vam preguntar si els havia agradat la sessió i vam fer un recordatori d’allò que havíem fet. A més, de forma individual, es van aportar alguns suggeriments interessants com posar dibuixos més complicats (encara que a alguns dels participants els va costar realitzar l’activitat amb aquestes formes) o utilitzar algunes cançons que ells coneixien o eren del seu gust. Vam reflexionar a més, sobre algunes activitats que podien ser útils per estimular la memòria (escoltar música, aprendre dits o embarbussaments, jugar a jocs com les cartes del memory, recordar fets amb fotografies com fan a les assemblees…).

Pel que fa a les professionals que em van acompanyar, va ser interessant veure com amb la seva participació es generava un clima de confiança pel fet de conèixer als participants i de tenir un vincle afectiu amb ells. Vam acordar abans de l’inici algunes pautes com les parts del taller o la durada d’aquestes, i durant la sessió van ajudar a aquells que tenien dificultats per realitzar la tasca. 

Quan vam acabar la sessió amb els participants, ens vam reunir per avaluar-la amb l’instrument proposat on, de forma individual, vam poder valorar a cadascun d’ells. 

Aquesta informació no només servirà per obtenir dades sobre el funcionament o no d’aquesta proposta, sinó que podrà donar informació sobre l’evolució de les persones participants i de les seves capacitats de cara a les avaluacions que es desenvolupen semestral i anualment i que mesuren entre d’altres, la degeneració neurològica.

Pròximament, us explicaré un altre dels tallers amb un altre grup. Moltes gràcies per llegir-me!

Hola de nou, companys/es. A continuació us passo a explicar com s’inicia la proposta d’intervenció del projecte de les meves pràctiques i que va tenir lloc amb els professionals d’atenció directa d’ATADI. 

Es tractava de reunir-nos per passar una estona on poguéssim reflexionar sobre el seu paper amb persones amb diversitat funcional intel·lectual, les seves funcions, limitacions o fortaleses i la forma d’encaixar aquests tallers en la vida diària del centre. Després d’aquesta reflexió comuna vam posar sobre la taula un model d’intervenció en forma de taller amb una metodologia concreta que pogués ajudar a dotar-los d’eines i recursos que poguessin utilitzar en els tallers i acabar realitzant-los de forma autònoma.

És important dir que durant l’inici de les meves pràctiques fins al disseny del projecte, la necessitat detectada ja s’havia posat sobre la taula en alguna ocasió a les reunions d’equip i és per això que els professionals ja havien d’alguna forma, reflexionat sobre l’estimulació cognitiva i els avantatges que podria suposar per a les persones del centre. Per tant, iniciar aquesta sessió d’orientació posant sobre la taula aquest tema suposa recopilar, organitzar i orientar sobre aquestes idees que ja amb anterioritat s’havien anat construint a partir del treball en grup.

Així, podem dir que l’objectiu general d’aquesta intervenció va ser orientar als professionals d’atenció directa sobre com intervenir a partir de tallers d’estimulació cognitiva.

Pel que fa als objectius específics, es va proposar:

• Conèixer eines i estratègies que ajudin als professionals en la seva intervenció.
• Conèixer i aplicar un model de taller per treballar l’estimulació cognitiva.
• Crear una guia amb materials i recursos bàsics per treballar l’estimulació cognitiva.

Vam iniciar la sessió a la sala de reunions, utilitzant la pissarra per anotar idees que anaven sorgint a partir de la conversa. Algunes de les preguntes sobre les quals vam reflexionar van ser: 

• Quin és el nostre paper com a professionals?
• Quines necessitats cal cobrir pel que fa a l’estimulació cognitiva?
• Quines persones podrien participar en els tallers? Proposta de grups.
• Com podríem encaixar els tallers dins dels horaris?
• Per què un taller?
• Com plantejar un taller? Fases i exemples.
• Quins recursos podem utilitzar? Com crear una carpeta comuna de recursos.

En general, la participació va ser bona i va complir amb els objectius que em vaig proposar amb aquesta sessió, que eren entre d’altres, que els participants fossin conscients de la seva tasca educativa, que poguéssim organitzar sessions de tallers amb grups definits en els horaris del centre i que coneguessin la dinàmica d’un taller per saber implantar-lo i avaluar-lo.

Van sorgir idees a tenir en compte com que els participants són persones amb diversitat funcional intel·lectual que estan medicades i que és cert que, encara que organitzem a l’agenda un taller, potser aquell dia no tenen la millor disposició per fer-lo o ha sorgit un imprevist, per tant, hem d’aprendre també a treballar amb la incertesa del que pot passar aquell mateix dia. 

Va ser interessant veure exemples d’activitats que ja s’havien fet amb els estudiants de l’institut d’Alcorisa, que donaven una idea d’algunes de les capacitats que es poden treballar amb tallers concrets i tenint en compte festivitats locals a les quals els residents d’ATADI participen. 

A partir d’aquí la proposta va ser desenvolupar uns tallers seguint el model proposat al disseny del projecte i es va repartir un tríptic com a resum final de la sessió que podeu veure aquí:

https://www.canva.com/design/DAGl0c1f-Is/7HWaArjCJJjxX4oKzKPnnA/edit 

Les properes sessions estaran doncs, enfocades als tallers, ens anem llegint!

Hola de nou!

Per poder aprofundir més en relació amb el meu viatge de pràctiques, us vull fer arribar el prezi de detecció de necessitats del centre actualitzat, amb més detall.

Ens llegim!

https://prezi.com/view/mCTAJa7WJrylVTOhYypO/