La realització de les pràctiques del màster de psicopedagogia a l’àmbit sociocomunitari i en concret a ATADI, han suposat personal i acadèmicament una oportunitat d’aprenentatge i relació amb altres professionals molt enriquidora. Com comentava anteriorment a les primeres entrades del blog, la rebuda i l’acolliment van ser excepcionals i s’han superat clarament les expectatives pel que fa a l’aprenentatge en un àmbit on mai havia pogut treballar. En aquest sentit, estic molt agraïda d’haver tingut l’oportunitat de relacionar-me amb persones molt professionals en el seu camp, ja sigui la meva tutora de pràctiques o el personal i monitors d’atenció directa.

El model d’atenció de la diversitat funcional que he conegut en aquestes pràctiques ha estat el basat en una perspectiva constructivista, fent una intervenció singular i avaluant els objectius de forma contínua, de forma que s’ha considerat l’error com a oportunitat d’aprenentatge (Monereo, 2016, p.28) i ha donat com a resultat aquest model col·laboratiu basat en una “cooperació real i acció conjunta” (Badia, 2021, p.51). Es tracta no tant de parlar de discapacitat (que és un fet evident) sinó de capacitat, de veure les persones i entendre-les d’una forma holística, entenent que s’han de valorar tots els aspectes de la seva vida per poder oferir un bon acompanyament i de no considerar només les fragilitats “com el nord al qual dirigir l’atenció, sinó que també convé considerar com a referent les seves possibilitats” (Bolea i Cárcel, 2019b, p.38) i d’aquesta forma podrem començar a “percibir las capacidades que tiene la persona y poder potenciarlas para que pueda desarrollarse de la manera más autónoma.” (Martínez, 2010, p.146). Per això, els tallers proposats no només es consideren d’importància per a persones amb certa degeneració neurològica, sinó també com a prevenció en aquelles que possiblement patiran deteriorament cognitiu i s’haurà d’actuar a mode de prevenció, adaptant les metodologies i continguts per garantir una intervenció inclusiva.

Durant el procés de pràctiques m’he situat des de la perspectiva de l’acompanyament, que ha estat possible gràcies a l’observació participant, i que m’ha permès establir un vincle amb les persones del centre. L’essència d’una intervenció social és possible precisament gràcies a aquests vincles, un espai social que es construeix i se sosté entenent “la generació de vincles relacionals  com l’eina més important de transformació social que podem oferir” (Castillo, 2021, p.37). L’acollida, en aquest sentit, per part de les persones amb qui he pogut treballar la preparació i els propis tallers ha possibilitat aquest vincle, que ha esdevingut molt positiu. Cal dir, però, que ha estat un procés, sobretot a l’inici, ple de dubtes pel que fa al plantejament d’algunes activitats concretes: i si és massa complicat? I si és avorrit? I si no és interessant? En aquest aspecte l’ajuda de la meva tutora i dels professionals ha estat clau per poder construir un projecte compartit que pogués tenir un sentit psicopedagògic real i que pogués aplicar-se assolint els objectius proposats. I és aquí on puc tornar a remarcar el treball en equip com una de les competències clau assolides durant el procés.

Pel que fa a les tasques que s’han dut a terme, considero que han estat pròpies d’una intervenció psicopedagògica, destacant algunes com: entrevistes inicials, acompanyament, observació participant i valoració, participació a l’elaboració i seguiment de programes individuals de persones usuàries, elaboració de tallers per a professionals i usuaris del taller ocupacional i avaluació, entre d’altres. El grau de dificultat que he trobat en poder realitzar aquestes pràctiques ha tingut a veure amb dos aspectes principalment. El primer, la manca de temps per poder aprofundir en una intervenció psicopedagògica més extensa que m’hagués pogut permetre dur a terme més sessions i una avaluació més acurada. I el segon, el fet de començar la intervenció assessorant els professionals. Aquest últim fet ha estat complicat per la manca de temps dels mateixos professionals, encara que amb la bona predisposició i la col·laboració de tot el personal, ha estat possible finalment un bon treball cooperatiu. 

Per tant, com a aspectes a millorar, m’agradaria remarcar com he esmentat anteriorment, tenir més temps per poder fer materials adaptats a totes les situacions possibles (per exemple, adaptar un dels tallers amb pictogrames per un cas en concret d’una persona que no es comunica verbalment o proposar la mateixa activitat amb diferents nivells per a que cada persona amb les seves diferents capacitats pugui assolir l’objectiu en un grau o un altre). Aquesta tasca, però, es pot tenir en compte després de la valoració dels tallers i d’aspectes i casos concrets i anotar així les millores que cal fer. He de dir que s’han tingut en compte i que per futures sessions, la meva tutora de pràctiques ha preparat materials valorant aquestes casuístiques, que algú com ella, que coneix de prop als usuaris, pot fer més acuradament. Així que valorar això amb la tutora i poder posar-ho sobre la taula ha estat, podem dir, una oportunitat i un punt positiu, ja que donarà qualitat a les futures intervencions.

Bona nit, companys. L’entrada d’avui és la que fa referència a l’avaluació del projecte i la que finalitza per tant, amb les sessions proposades.

Al plantejament inicial de la proposta vaig organitzar el calendari sense tenir molt bé en compte la temporalització, així que com heu pogut llegir, he realitzat finalment 1 taller amb els professionals i 4 amb les persones amb diversitat funcional a qui principalment va dirigit el projecte. Si recordeu, vaig parlar de fer un assessorament al personal d’atenció directa per garantir les bases d’una proposta que després hem dut a terme de forma col·laborativa  i que feien referència a conèixer eines i estratègies a l’hora de posar en marxa uns tallers amb un model en concret així com una guia de recursos i la implantació dels mateixos.

L’avaluació d’aquestes sessions s’ha fet d’una banda, de forma contínua (per a cadascuna de les sessions) i final (amb una valoració de l’equip i de la tutora de pràctiques).

Pel que fa a l’avaluació contínua, faré una valoració diferenciada en dues parts:

La primera fa referència a la sessió per als professionals, en la qual es va utilitzar el full per a la recollida de dades de la sessió amb aspectes bàsics a comentar sobre organització de grups, etc. Va ajudar a posar sobre la taula la necessitat de dissenyar una intervenció psicopedagògica i a poder organitzar-la. Un cop finalitzada aquesta part es va fer una proposta de model de taller, repartint un tríptic amb la informació més important a tenir en compte (teniu l’enllaç del canva a l’entrada que fa referència a aquesta sessió). 

Va ser interessant perquè ens va ajudar a veure la importància d’oferir un model concret i basar-nos en aquest per estructurar el programa. Aquesta informació ens va servir com a precedent per poder respondre després el qüestionari que es va passar, on es van proposar una sèrie de preguntes amb escala de Likert per veure en quina mesura els professionals havien assolit els coneixements i es veien capacitats per dur a terme la proposta de tallers d’estimulació cognitiva. Els resultats van ser positius i les respostes van oscil·lar entre les respostes d’acord (70%) i molt d’acord (30%), sense aportar suggeriments i millores, fet que va donar peu a l’inici de l’organització consensuada dels tallers.

Pel que fa a la segona part de l’avaluació contínua podem parlar dels tallers i de la seva avaluació amb la rúbrica dissenyada per recollir informació dels mateixos. Aquesta rúbrica dona informació de si s’han complit o no els objectius, però consta d’un apartat d’observacions on els poden aportar dades qualitatives.

El disseny de la proposta així com els materials escollits per treballar van ser fruit del consens i el treball en equip, ateses les necessitats dels grups i sota la supervisió de la tutora de les pràctiques, que va aportar informació de caràcter psicopedagògic que ens va ser molt útil a l’hora de poder decidir aspectes concrets.

La participació va ser en general molt bona i tots els participants, exceptuant un parell de casos, van assolir els objectius dels tallers proposats. Aquests casos als quals es fa referència van tenir a veure amb el grau de discapacitat i algunes dificultats concretes.

La meva postura com a psicopedagoga va ser no només la de guiar el procés aportant les idees principals que ajudessin a estructurar la intervenció, sinó també la de poder encaixar tot allò après a la primera sessió i com fer per construir les següents de forma mancomunada amb la resta de professionals. Els resultats de les rúbriques van demostrar que aquest treball en equip havia servit principalment per idear tallers motivadors i ben estructurats, donant resultats positius en gairebé tots els casos, fent-nos plantejar algun canvi en aquells casos on no es van poder assolir (canvi que tenia a veure amb adaptacions com lletra més gran, pictogrames…).

Pel que fa a l’avaluació final de la proposta, tant la tutora de les pràctiques del centre com els professionals van fer una valoració de la mateixa amb la rúbrica d’avaluació final (annex 4). Els resultats van ser molt positius, utilitzant novament escala de likert i oscil·lant entre resultats de d’acord (60%) o molt d’acord (40%), no trobant-se cap ítem sense contestar i cap en negatiu.

El feedback de la tutora va ser positiu indicant que no només s’havien pogut complir amb els objectius del projecte sinó també iniciar un camí pel que fa a la implantació de tallers diaris. Es va fer palès la importància del treball de l’estimulació cognitiva durant les hores de taller ocupacional on no hi havia tanta feina (i podien encaixar-se bé en les hores) i es va començar així a preparar carpetes de recursos amb diferents activitats per treballar memòria, atenció, llenguatge, passatemps, matemàtiques, pràxies o activitats de percepció entre d’altres.

Podem dir, doncs, que l’inici d’aquest projecte ha suposat un canvi en la vida diària del centre, que ha acollit aquests tallers com una activitat quotidiana, necessària i psicopedagògica que no només ajuda els participants a treballar aspectes concrets com els anteriorment esmentats, sinó també d’altres que tenen a veure amb el treball en grup, l’autoestima, el sentiment de pertinença o l’autodeterminació entre d’altres. Pel que fa als professionals, ha obert la porta a una nova metodologia d’intervenció i han ajudat a estructurar la forma de fer-ho, plantejant noves rutines basades en el treball psicopedagògic.

Hola de nou companys/es. Avui us vull parlar d’una iniciativa que va sorgir a partir de l’anterior taller (resolució de conflictes). Vam parlar de la importància de trobar moments i espais on poder tranquil·litzar-nos i pensar en allò que ens afecta emocionalment amb un sentit de calmar-nos i assolir la pau mental. No és fàcil i de vegades tendim a entrar en una roda d’on costa sortir. Van sorgir idees i propostes de poder treballar això amb un taller de relaxació, així que juntament amb les professionals del centre vam pensar que podria ser bo treballar tècniques de respiració conscient i així facilitar eines per a quan estem malament emocionalment.

Vaig enfocar, doncs, un taller en aquest sentit començant amb una introducció que ens preparés amb tots els sentits per poder atendre a les indicacions que es donarien després.

Vaig utilitzar Viaje visual y sonoro por los bosques de España, un llibre de Carlos de Hita amb biofonies de la naturalesa que ens ajuda a transportar-nos a partir del so i les imatges per diferents paisatges. Vam escoltar un àudio sobre sons del bosc i sobretot l’avifauna i, d’aquesta manera, vam concentrar l’atenció en l’escolta activa.

A partir d’aquí els vaig explicar el desenvolupament del taller, donant unes pautes sobre inspiració i expiració que després haurien de seguir amb les meves indicacions. Abans, però, vam explicar que hi ha olors com el de la pluja, que ens transmeten calma i ens fan estar millor i per això, vam parlar de les propietats de la lavanda, que entre d’altres, és relaxant. A les muntanyes de la vora del centre podem trobar-ne, així com farigola o romaní, que ara mateix es troben en flor i desprenen la seva olor característica. Vam olorar i conèixer la planta, que vaig portar per a que la veiessin.

Seguidament vam començar amb el taller. Amb les mans a sobre de la taula, els ulls tancats i seguint les pautes de respiració, vaig anar passant per cadascuna de les participants i fent un massatge a les mans amb oli essencial de massatge i de lavanda, aportant no només la veu per relaxar sinó també una olor que com ja he comentat, ens ajuda a això precisament.

Les pautes que es van donar sobre respiració van ser molt assumibles per les participants i el temps va ser reduït al que normalment seria una classe de mindfulness, procurant així que no es perdessin en indicacions sobre respiració i poguessin finalment relaxar-se.

Va ser interessant perquè vam poder connectar això amb el taller anterior i perquè va sorgir precisament dels seus interessos i propostes, per tant, la motivació va ser notable.

Vam fer una reflexió final sobre trobar aquests espais de calma, saber autogestionar les emocions i la importància de poder canalitzar allò que ens fa mal per assolir un benestar.

Les participants van marxar molt contentes i van proposar regalar les flors de lavanda a una companya que recentment havia perdut a una familiar molt propera.

Tot i que aquesta activitat no estava pensada per dur a terme des de l’inici, em va semblar important preparar-la, donant resposta a un suggeriment i proposta per part de les persones amb qui normalment es fan els tallers i sobretot, tenint en compte que l’objectiu principal és el benestar emocional dels participants.

Hola, companys/es! Avui passo per aquí per explicar-vos com va anar el taller de resolució de conflictes que va tenir lloc amb les persones de taller ocupacional d’ATADI.

Els grups que va participar va ser el de taller ocupacional i no de centre de dia, ja que per a aquest taller es requerien habilitats comunicatives orals i capacitat de reflexió vers una situació exposada i que les persones de centre de dia per exemple, no tenen o s’ha de plantejar el treball des d’una altra perspectiva, ja que el grau de discapacitat en aquest sentit és força elevat.

Es va valorar amb les professionals aquest tema i el treball amb pictogrames o altres metodologies i vam acordar idear de nou el taller, fent-lo accessible per a tots els participants.

La importància de treballar els conflictes amb persones que treballen i resideixen a un mateix centre és cabdal, ja que la convivència i el dia a dia generen situacions que requereixen un treball en certes habilitats i eines per fer front a aquestes situacions i poder-les abordar de forma autònoma, sense involucrar sempre als monitors.

Per tant, els objectius principals d’aquest taller van ser:

1. Potenciar la capacitat de decisió dels participants

A partir de l’anàlisi i reflexió de situacions que els permetin exposar oralment solucions i adquirir eines.

2. Aprendre habilitats per poder fer front a situacions de conflicte

A partir d’exemples on es puguin conèixer noves maneres de solucionar problemes i que siguin útils en el seu dia a dia.

Per fer el taller vam acordar amb les professionals el treball que es faria escollint dos grups que poguessin expressar-se durant la sessió, fent enriquir la conversa i donant un caire dinàmic. Vam començar la introducció posant un vídeo curt on es plantejava una situació de conflicte. El vídeo el podeu trobar aquí: https://www.youtube.com/watch?v=M775K3jZneM

Va ser un èxit perquè els va agradar molt i vam poder comentar després aspectes a partir de preguntes com:

• Què passa entre els dos personatges de l’inici?
• Podrien haver arreglat la situació? Com?
• Què passa amb els dos personatges que apareixen posteriorment?
• Fan una acció correcta? Per què?
• Com solucioneu vosaltres els problemes normalment?

A partir d’aquí es va crear un debat molt actiu i els va agradar participar, exposant situacions que havien experimentat al centre amb altres companys. Es va fer un torn de paraules perquè va ser un tema molt engrescador i van ser molt respectuosos amb els companys en aquest sentit.

En una segona part del taller, vam repartir unes fitxes amb una situació concreta a cadascú i per torns, van poder exposar com afrontarien aquesta situació i què farien.

Els companys anaven donant idees i comentant també i va ser interessant veure com exposaven conflictes passats i actuals  i quines solucions havien adoptat.

Els temes dels quals parlaven les targetes van ser temes que a partir de la meva observació havia detectat com a recurrents en el dia a dia del centre i això va donar peu a proposar situacions com:

• Hi ha persones que es creuen millor i no ens respecten.
• Hi ha persones que es queixen de tot i tot els sembla malament.
• Un company es fica a les meves coses i em parla malament.
• Estic treballant al taller i ve un company a molestar-me.

Les targetes van ajudar a “obrir un meló” d’on van sorgir idees lligades a malestars molt íntims respecte a la convivència, la forma d’abordar els conflictes, la forma de gestionar el malestar (es va parlar de somatitzar i d’ansietat i d’exercicis de respiració) i de solucions (parlar del problema amb la persona, tenir una figura de referència que pugui mediar i escoltar-nos, saber com autogestionar aquest malestar sortint a passejar o fent respiracions, per exemple). Va ser molt interessant perquè vam poder parlar de propostes que van donar els participants, com fer tallers de relaxació i respiració, que vaig poder començar a coordinar amb les professionals d’atenció directa per la següent sessió i, encara que no havia estat una de les propostes de l’inici, vam pensar que seria adequat poder dur-la a terme.

L’avaluació de l’activitat va ser mitjançant la rúbrica que utilitzo als tallers on vaig anotar fets que les professionals em comentaven, com que havia estat un moment en què alguns participants van sentir-se en un ambient i clima acollidor com per exposar aquests problemes. Vam veure, doncs, la necessitat de fer tallers o trobades on els participants tinguessin un espai per expressar-se i aprendre a gestionar les emocions.

Hola de nou, companys/es! Avui vinc a explicar-vos com va anar el taller d’estimulació de l’atenció i la concentració amb persones del centre d’ATADI.

La proposta es va realitzar amb persones dels grups que vam formar a la primera sessió i dues professionals d’atenció directa.

Abans del taller, vaig preparar amb elles la sala i els materials i vam acordar objectius, temporització i algunes pautes.

Els objectius d’aquest taller eren:

• Millorar la capacitat d’atenció i concentració.
• Millorar la comprensió i comunicació efectiva a partir del que s’ha treballat.

El taller, com vam presentar al model, es va basar en:

Introducció: es va iniciar la sessió amb un videoclip de Shugo Tokumaru, una proposta musical que va agradar molt als participants. Va ser molt divertit el fet de veure un vídeo d’una cançó en japonès perquè no havien sentit mai aquest idioma, però l’interessant en si és el contingut del vídeo, que presenta molts colors i formes als quals s’havia de posar molta atenció per identificar-los i després parlar del que havien vist. El vídeo el podeu veure en aquest enllaç de youtube: https://www.youtube.com/watch?v=RpLBR38kVvY

No va ser fàcil, però, identificar el que apareixia al vídeo i em van demanar veure’l de nou, posant més atenció al següent visionat.

Desenvolupament del taller: després de fer l’exercici de posar atenció al vídeo i parlar del que havíem pogut veure, vam continuar parlant de formes i colors per introduir l’activitat principal: un puzle de formes.

Vam repartir per a cada participant una làmina i unes fitxes que havien de posar sobre la làmina fent coincidir forma i color. La consigna va ser completar tot el puzle en el menor temps possible. El fet d’introduir la variable del temps no tenia un sentit competitiu sinó lúdic, que va servir per animar-los a fer la tasca i que els va motivar a fer-la en el menor temps en relació amb els companys. Algun dels participants va necessitar ajuda pel fet de no veure bé les formes o no trobar-les entre tantes fitxes, però tenint en compte aquestes i altres limitacions, va ser una estona molt divertida i amb molt bona participació.

Reflexió final: un cop finalitzada l’activitat, vam reflexionar sobre la importància del treball de la capacitat d’atenció i concentració en la nostra vida diària i en els seus beneficis: ens ajuda a pensar millor i més estructuradament, a comunicar-nos millor i a sentir-nos millor i amb les idees més clares (és important recordar que parlem de persones amb un nivell alt de diversitat funcional intel·lectual).

Finalment, vam parlar de si els havia agradat aquesta activitat i van coincidir en el fet que havia estat divertida i que els havia agradat molt la cançó i el puzle. Vaig repartir unes sopes de lletres per als participants per fer durant el seu temps lliure, que van rebre amb molta il·lusió, ja que es tracta d’una activitat que els agrada molt i de fet, és un dels seus passatemps preferits. 

Aprofitant la saviesa que ens aporten els refranys i dits populars i el temps en el qual estem (a aquesta zona de Teruel el clima canvia amb diferències de fins a 15 graus d’un dia per un altre) vaig penjar una sopa de lletres gegant perquè trobessin un dit d’aquesta època (Hasta el cuarenta de mayo, no te quites el sayo). La proposta va ser rebuda amb entusiasme i va agradar molt als residents, que podien buscar les paraules al seu pas per l’entrada del centre, que és on el vam col·locar.

L’avaluació d’aquest taller es va fer amb la rúbrica que vaig elaborar pels tallers i que després utilitzaré per fer una avaluació final de la proposta general.

Hola de nou, companys/es! Avui em passo de nou per aquí per explicar-vos com va anar el primer taller d’estimulació cognitiva tant amb els professionals com amb els participants.

Com us vaig comentar anteriorment, el model de taller que vaig proposar es distribueix en 3 parts: introducció, desenvolupament del taller i reflexió final.

En aquesta ocasió vam centrar el taller en la memòria i el vam fer amb 5 participants i dues professionals d’atenció directa. Vam fer dues sessions amb diferents persones. Els participants van ser escollits en funció dels grups que vam fer a la primera sessió i es tractava de persones amb característiques similars, que en aquest cas, és la necessitat de realitzar activitats d’estimulació de la memòria per una lleu pèrdua d’aquesta tant a curt com a llarg termini (detectada a les escales i proves que es passen de forma semestral i anual).

Els objectius d’aquest taller van ser: 

• Millorar la capacitat de memòria
• Millorar la comprensió i comunicació efectiva a partir del que s’ha treballat.

Per començar, vam introduir el taller parlant del que faríem, explicant els passos amb antelació, avançant que veuríem un petit vídeo, faríem unes preguntes, realitzaríem un exercici individual i després faríem una reflexió final. 

Així, vam començar veient “La nube”, de Lorena Álvarez (https://www.youtube.com/watch?v=Kgwcg0l2EdI), un videoclip que podem trobar a youtube i que explica la història de com amb un dibuix, l’àvia de la protagonista va predir que aquesta es dedicaria a cantar amb una guitarra. 

El fet de captar l’atenció amb música per començar un taller m’ha semblat essencial, ja que un dels objectius era partir dels interessos dels participants i després de fer entrevistes amb ells, m’he adonat que la música és un interès comú en tots, sent una part important de la seva vida diària (fan activitats de musicoteràpia al centre, participen a batucades, posen música al taller ocupacional i centre de dia, tenen un reproductor on escullen per torns les cançons…) i en certa manera, una forma també d’estimular la memòria (aprenentatge de melodies i lletres de cançons, de les històries que expliquen aquestes…).

A partir del visionament del videoclip, vam fer preguntes com:

• Quin instrument portava Lorena a la mà?
• Quin animal l’acompanyava?
• Estava al bosc o a la ciutat? Per què?
• Sobre què anava viatjant?

Va ser un moment de molta participació, on van respondre les preguntes amb entusiasme i comentant fets com l’originalitat del vídeo, si els havia agradat, si els semblava que cantava bé o no i comparant amb altres artistes que ells coneixien. Aquesta introducció va ser molt motivadora i va animar-los amb la tasca que es presentava a continuació.

D’aquesta manera, vam introduir la part central del taller, on vam repartir unes fitxes que s’havien de fer individualment. Abans de començar, vam escollir d’entre molts llapis de colors, els que necessitàvem (groc, blau, vermell i verd), després vam explicar què havíem de fer: doblegar el full per on s’indicava, mirar amb atenció els colors de la primera part de dibuixos i intentar memoritzar-los i finalment, pintar la segona part del full amb els colors que apareixien a la primera, fent un esforç per recordar formes i colors sense girar la pàgina i mirar.

Aquest moment va suposar un exercici molt motivador pel repte que suposava per a alguns dels participants, que indicaven que era complicat, però volien posar-se a prova i comparar-se amb els companys. Les consignes que vam donar van ser que es tractava d’una activitat per estimular la memòria, que en cap cas passava res si algú s’equivocava i que compartir aquesta estona en petit grup també havia de ser un moment valuós.

Un cop van acabar, vam desplegar els fulls i vam poder comparar, comentant en cada cas com s’havia dut a terme la tasca i donant reforços positius sobre la mateixa en un ambient lúdic i amb un molt bon clima de treball.

Finalment, vam preguntar si els havia agradat la sessió i vam fer un recordatori d’allò que havíem fet. A més, de forma individual, es van aportar alguns suggeriments interessants com posar dibuixos més complicats (encara que a alguns dels participants els va costar realitzar l’activitat amb aquestes formes) o utilitzar algunes cançons que ells coneixien o eren del seu gust. Vam reflexionar a més, sobre algunes activitats que podien ser útils per estimular la memòria (escoltar música, aprendre dits o embarbussaments, jugar a jocs com les cartes del memory, recordar fets amb fotografies com fan a les assemblees…).

Pel que fa a les professionals que em van acompanyar, va ser interessant veure com amb la seva participació es generava un clima de confiança pel fet de conèixer als participants i de tenir un vincle afectiu amb ells. Vam acordar abans de l’inici algunes pautes com les parts del taller o la durada d’aquestes, i durant la sessió van ajudar a aquells que tenien dificultats per realitzar la tasca. 

Quan vam acabar la sessió amb els participants, ens vam reunir per avaluar-la amb l’instrument proposat on, de forma individual, vam poder valorar a cadascun d’ells. 

Aquesta informació no només servirà per obtenir dades sobre el funcionament o no d’aquesta proposta, sinó que podrà donar informació sobre l’evolució de les persones participants i de les seves capacitats de cara a les avaluacions que es desenvolupen semestral i anualment i que mesuren entre d’altres, la degeneració neurològica.

Pròximament, us explicaré un altre dels tallers amb un altre grup. Moltes gràcies per llegir-me!

Hola de nou, companys/es. A continuació us passo a explicar com s’inicia la proposta d’intervenció del projecte de les meves pràctiques i que va tenir lloc amb els professionals d’atenció directa d’ATADI. 

Es tractava de reunir-nos per passar una estona on poguéssim reflexionar sobre el seu paper amb persones amb diversitat funcional intel·lectual, les seves funcions, limitacions o fortaleses i la forma d’encaixar aquests tallers en la vida diària del centre. Després d’aquesta reflexió comuna vam posar sobre la taula un model d’intervenció en forma de taller amb una metodologia concreta que pogués ajudar a dotar-los d’eines i recursos que poguessin utilitzar en els tallers i acabar realitzant-los de forma autònoma.

És important dir que durant l’inici de les meves pràctiques fins al disseny del projecte, la necessitat detectada ja s’havia posat sobre la taula en alguna ocasió a les reunions d’equip i és per això que els professionals ja havien d’alguna forma, reflexionat sobre l’estimulació cognitiva i els avantatges que podria suposar per a les persones del centre. Per tant, iniciar aquesta sessió d’orientació posant sobre la taula aquest tema suposa recopilar, organitzar i orientar sobre aquestes idees que ja amb anterioritat s’havien anat construint a partir del treball en grup.

Així, podem dir que l’objectiu general d’aquesta intervenció va ser orientar als professionals d’atenció directa sobre com intervenir a partir de tallers d’estimulació cognitiva.

Pel que fa als objectius específics, es va proposar:

• Conèixer eines i estratègies que ajudin als professionals en la seva intervenció.
• Conèixer i aplicar un model de taller per treballar l’estimulació cognitiva.
• Crear una guia amb materials i recursos bàsics per treballar l’estimulació cognitiva.

Vam iniciar la sessió a la sala de reunions, utilitzant la pissarra per anotar idees que anaven sorgint a partir de la conversa. Algunes de les preguntes sobre les quals vam reflexionar van ser: 

• Quin és el nostre paper com a professionals?
• Quines necessitats cal cobrir pel que fa a l’estimulació cognitiva?
• Quines persones podrien participar en els tallers? Proposta de grups.
• Com podríem encaixar els tallers dins dels horaris?
• Per què un taller?
• Com plantejar un taller? Fases i exemples.
• Quins recursos podem utilitzar? Com crear una carpeta comuna de recursos.

En general, la participació va ser bona i va complir amb els objectius que em vaig proposar amb aquesta sessió, que eren entre d’altres, que els participants fossin conscients de la seva tasca educativa, que poguéssim organitzar sessions de tallers amb grups definits en els horaris del centre i que coneguessin la dinàmica d’un taller per saber implantar-lo i avaluar-lo.

Van sorgir idees a tenir en compte com que els participants són persones amb diversitat funcional intel·lectual que estan medicades i que és cert que, encara que organitzem a l’agenda un taller, potser aquell dia no tenen la millor disposició per fer-lo o ha sorgit un imprevist, per tant, hem d’aprendre també a treballar amb la incertesa del que pot passar aquell mateix dia. 

Va ser interessant veure exemples d’activitats que ja s’havien fet amb els estudiants de l’institut d’Alcorisa, que donaven una idea d’algunes de les capacitats que es poden treballar amb tallers concrets i tenint en compte festivitats locals a les quals els residents d’ATADI participen. 

A partir d’aquí la proposta va ser desenvolupar uns tallers seguint el model proposat al disseny del projecte i es va repartir un tríptic com a resum final de la sessió que podeu veure aquí:

https://www.canva.com/design/DAGl0c1f-Is/7HWaArjCJJjxX4oKzKPnnA/edit 

Les properes sessions estaran doncs, enfocades als tallers, ens anem llegint!

La proposta que sorgeix a partir de la detecció de la necessitat anteriorment exposada és no només la que dona resposta a la necessitat concreta de fer tallers d’estimulació cognitiva sinó també de com enfocar-los.

Per això, el disseny del projecte s’estableix per fases on primer, es farà un recull d’idees i suggeriments amb el personal d’atenció directa sobre com dur a terme la proposta, amb quines persones i quan i segon, es desenvoluparan els tallers amb suport als professionals.

Finalment, es contemplaran un parell de sessions d’avaluació de la proposta amb l’objectiu de millorar on es tindrà en compte la veu dels professionals així com la dels participants, fent d’aquest projecte un espai de trobada d’aprenentatge comú.

Els objectius de la proposta són:

1. Orientar als professionals d’atenció directa sobre com intervenir a partir de tallers d’estimulació cognitiva.

• Proporcionar eines i estratègies que ajudin als professionals en la seva intervenció.
• Proporcionar un model de taller per treballar l’estimulació cognitiva.
• Proporcionar una guia amb materials i recursos bàsics per treballar l’estimulació cognitiva.

2. Prevenir el deteriorament cognitiu de persones amb diversitat funcional intel·lectual.

• Millorar la capacitat de resolució de problemes.
• Millorar la capacitat de memòria.
• Millorar l’atenció i concentració.
• Millorar la comprensió i comunicació efectiva a partir del que s’ha treballat.

Les fases i sessions del programa són les següents:

Fase 1. Orientació sobre la intervenció.

• Sessió 1: Orientació per a professionals d’atenció directa.

Fase 2: Treball en tallers.

Sessió 2 a 7: Tallers d’estimulació cognitiva. El primer dels tallers (2, 4 i 6) amb el suport del psicopedagog i el segon (3, 5 i 7) com a observador.

• Taller 2 i 3: taller d’estimulació de la memòria.
• Taller 4 i 5: taller d’estimulació de la concentració.
• Taller 6 i 7: taller de resolució de problemes.

Fase 3: avaluació.

• Sessió 8: Sessió d’avaluació de l’orientació i la proposta de tallers amb professionals d’atenció directa.
• Sessió 9: Sessió d’avaluació dels tallers amb els participants.

Podeu veure l’esquema de la proposta a: https://www.canva.com/design/DAGkvYdO4xg/IUS-7oQ8NyvQT0Agm4i2wg/edit

Tal com es plantejava a l’anterior repte i com us vaig poder avançar en aquest blog, el fet de treballar amb persones d’edat avançada amb diversitat funcional intel·lectual fa necessària una intervenció des de diverses disciplines. La necessitat detectada exposada amb anterioritat va ser la de crear uns tallers que pogupoguessinar suport a les persones usuàries del centre pel que fa a l’estimulació cognitiva.

Per què sorgeix aquesta necessitat?

Al centre d’ATADI s’elabora amb cadascuna de les persones un Pla Individualitzat on cada any es passen unes escales que valoren diferents aspectes (Escala de Tinetti, Escala INICO-FEAPS, Escala San Martín, Escala ABS-RC:2 o l’Escala NTG-EDSD). Amb la informació que s’obté d’aquestes valoracions i juntament amb entrevistes i informació que aporten els professionals d’atenció directa, s’elaboren una sèrie d’objectius de treball tenint en compte per suposat, la veu de la persona que és avaluada. Aquests objectius, als que els professionals tenen accés a partir del programa Ixis Social Gest, s’avaluen constantment des dels diferents àmbits de treball com són en aquest cas, residència, taller ocupacional i centre de dia. Es tracta d’un “proceso de escucha, acción y aprendizaje. La planificación de las personas con discapacidad está en constante evolución, ya que las aspiraciones, intereses y circunstancias de dichas personas se modifican constantemente.” (Olivas, 2023, p.95) Per això ha de ser un procés flexible i continu.

Les activitats que es realitzen al centre són moltes, entre elles destaquen el programa d’activitats físicoesportives, que organitza esdeveniments esportius també els caps de setmana i que són àmpliament beneficioses no solament en l’àmbit de salut sinó també de relació i treball sociocomunitari. L’agenda de les persones d’ATADI és molt diversa i sovint queda poc espai per fer un treball en petits grups que atengui necessitats concretes de deteriorament cognitiu com poden ser la memòria, l’atenció o la comprensió.

És per aquest motiu que, amb l’objectiu de donar resposta a aquesta necessitat, plantejo des de les meves pràctiques un treball orientat cap a l’assessorament dels professionals d’atenció directa en aquest àmbit i la creació d’un model de taller per treballar memòria, atenció, concentració i comunicació.

Abans però, de poder iniciar el projecte, és important valorar si aquestes persones estan disposades a participar, quins són els seus interessos i explicar per què és important dur a terme activitats d’estimulació cognitiva. D’altra banda, és important tenir en compte que els professionals d’atenció directa seran qui hagin d’implementar aquests programes en el futur i per això és important escoltar-los i assessorar-los en aquest sentit, ja que “la meta que s’hauria de proposar gradualment qualsevol assessor és la de convertir les demandes que tinguin un pes i magnitud suficient en projectes, i també aquests i els programes que hagin tingut un notable impacte al centre, en plans institucionalment consolidats.” (Monereo, 2019, p.39)

Per això, la primera tasca ha estat d’una banda, entrevistar als professionals del centre (principalment a la psicòloga, que és qui fa les valoracions i els informes) i d’altra, a les

persones que podrien ser beneficiàries d’aquesta intervenció i als professionals que s’hi faran càrrec de la mateixa.

Finalment, vull destacar que aquesta intervenció sempre es fa des d’una posició de treball mancomunat, d’escolta i d’aprenentatge i que, si bé, l’objectiu és “assessorar” en aquest àmbit, estic segura que serè jo, en aquest cas, qui aprengui molt més de les experiències i sabers tant del personal d’atenció directa com de les persones que realitzaran els tallers.

Referències bibliogràfiques:

Durant els dies inicials de les pràctiques i a partir de la conversa amb la meva tutora, la psicòloga del centre, hem pogut detectar una sèrie de necessitats que sorgeixen de les valoracions trimestrals i anuals que es fan al centre, les conclusions del treball en equip multidisciplinari, les valoracions dels professionals d’atenció directa i l’observació i entrevistes que ella elabora contínuament.  A partir de la meva observació com a estudiant en espais com el centre de dia, la sala de fisioteràpia, el taller ocupacional o els espais comuns de trobada, he pogut detectar alguns fets que són rellevants per a determinar una necessitat concreta:

• El centre atén persones d’edat avançada, i la degeneració física i neurològica que pateixen les persones amb diversitat funcional es produeix de manera prematura implicant que, sovint, calgui una atenció més orientada cap a l’atenció geriàtrica.

• L’atenció psiquiàtrica que reben aquestes persones en general està enfocada a la medicalització, on moltes vegades no es valora el context personal i social. Els professionals del centre tracten d’intervenir per reduir la medicació que moltes vegades eclipsa algunes funcions cognitives i que pot ser substituïda amb rutines, hàbits i un bon treball col·laboratiu on la persona estigui activa i conscient i el procés d’aprenentatge sigui d’alguna forma terapèutica.

• Encara que són moltes les activitats que es realitzen al centre (taller ocupacional, centre de dia, activitats físico-esportives, etc.) hi ha algunes àrees com la lectoescriptura o els tallers que tenen poca cabuda en els horaris.

Aquests fets donen com a resultat la detecció d’una necessitat concreta que es basa a elaborar una sèrie de tallers d’estimulació cognitiva on es puguin treballar capacitats com l’atenció, la memòria, la concentració, l’escolta activa, l’agudesa visual o la psicomotricitat fina, entre d’altres.

Us deixo enlaça al PREZI :)

https://prezi.com/view/zP7U42BEbsHPRaReQCn4/