Bon dia a tots i totes de nou!
Això ja s’acaba i per desgàcia les meves pràctiques no han pogut acabar com m’hagués agradat.
Vull dir però, que aqeustes setmanes de pràctiques a AIAP, han estat per mi una gran oportunitat, no només per aprendre, sinó sobretot per viure de prop el valor real de l’acompanyament personalitzat.

Vull compartir a través d’aquest espai personal com jo hagués continuat les sessions si el jove no hagués de deixat de presentar-se. Així, partint de l’activitat “Explora i decideix”  on el jove es va comprometre a inscriure’s a un programa formatiu de 3 mesos, hem planificat com haguessin estat les pròximes troballes en l’acompanyament, on els reptes setmanals, la cosntrucció de fortalesis i autoconeixement i les experiències pràctiques serien l’eix vertebrador.

Així, les activitats proposades s’haguessin orientat no només a que el jove coneixes oficis i formacions en la seva propia pell, sinó també en treballar l’autoestima, l’autonomia i el sentiment de competència real.

Dit això, us adjunto el document que vaig crear junt amb la meva tutora de pràctiques on explico algunes de les activitats proposades. Destaquem:
– Prova-ho: on el jove hagués pogut assistir a una  cuina escolar i participar en tasques senzilles.

-Sortida al saló de l’ensenymanet, per exposar-lo a diverses opcions formatives i animar-lo a interactuar, fer preguntes i recollir informaicó.

– Creació del CV i carta de motivació
– Simulació d’entrevista formal.

Vull dir que la comunitat hagués estat una peça clau en tot aquest procès. Al final, un dels aspectes que més m’ha enriquit ha estat entendre el valor de la comunitat en aquests processos. Implicar a la germana, la mare o fins i tot als amics, proposant preguntes per portar a les visites, recollint notes de fortaleses i amb un espai comunitàri de reconeixement al final de l’entrevista, crec que hagues sigut molt adequat ja que el gran vincle afectiu que tenen és mimprescindible per construir un sentiment de pertinença i reforçar la motivació.

TANCAMENT I AVALUACIÓ
També explico com hagues finalitzat el procés, mitjançant la comparació del qüestionari final amb l’inicial, i revisnat els reptes assolits, les activitats realitzades i les visites que vam fer junts.

A més, hagués otorgat un certificat simbólic i un berenar senzill per acomiadar aquest procès d’una manera emocional i respectuosa, i deixant-li clar que no es tractava d’un abandonament sinó del final d’un cicle que ell podria continuar gràcies a la disponibilitat de les meves companyes d’AIAP.

En una pròxima entrada us faré una reflexió final de les emves pràctiques explicant-vos el que he après i el que m’emporto d’aquestes!
Moltissimes gràcies per llegir-me:)!

Wanda

Bona nit a tots i totes!
En l’última publicació ja us vaig comentar que hi havia hagut un gir una mica inesperat. Us explico:

Després d’unes quantes setmanes d’acompanyament en què la relació amb el jove semblava consolidar-se i el vincle es mostrava estable, la situació va canviar de manera sobtada. Sense cap senyal previ d’incomoditat i malestar, va deixar d’assistir a les sessions. Inicialment vam pensar que podria haver-hi alguna dificultat puntual o una qüestió d’agenda, però amb els dies vam començar a preocupar-nos. Sobre tot jo, que estava essent ignorada, missatge rere missatge.

Vaig intentar contactar-lo diverses vegades per whatsapp, per telèfon i fins i tot mitjançant les visites presencials al seu domicili. Cap resposta. Cada visita era un intent amb l’esperança que potser aquella vegada sí que el trobaria, o que finalment ens retornaria alguna trucada o missatge. Però no va ser així . Silenci absolut.

La veritat que vaig viure-ho com un fracàs personal i m’ho vaig portar molt a lo personal. Després de moltes converses i trucades  amb la tutora aconsegueixo adoptar una posició menys dura contra mi mateixa. Al final, aquest tipus de situacions són difícils de gestionar, perquè deixen moltes preguntes obertes i una sensació de buit i de fracàs. No se si podré respondre totes les preguntes que tinc algun dia. Com us anava explicant, el procés semblava anar bé: havíem establert una dinàmica de trobades, parlàvem obertament de diversos temes, i el jove semblava compromès.

Juntament amb la meva tutora, vam decidir no forçar una continuïtat que ell no desitjava- per respecte i per coherència amb el que implica l’acompanyament. Vam decidir, però, continuar treballant a partir de tot allò que havia pogut anar fent fins el moment. A més, vam acordar aprofitar aquesta experiència per investigar i aprofundir en les possibles causes per les quals alguns i algunes joves abandonen processos que aparentment funcionen.

Aquest canvi de rumb també m’ha fet adonar de la importància de no donar mai per fet que un vincle és estable només perquè hi ha assistència i participació. L’acompanyament és una tasca més complicada del que sembla, que es construeix dia a dia i que depèn de molts factors, alguns dels quals escapen completament del nostre control. La confiança, la motivació, la situació emocional o personal del jove, el context familiar i social…. influeixen de manera molt significativa, en la continuïtat o la ruptura del procés.

Ara, des d’aquesta nova perspectiva, estic analitzant com hauríem pogut seguir l’acompanyament si ell hagués continuat, i alhora estic llegint i consultant material sobre els motius de la desvinculació dels joves en projectes d’intervenció social. Estic descobrint que sovint no és una qüestió de manca d’interès, sinó de sobrecàrrega emocional, por a vincular-se, entre d’altres. En una pròxima entrada us en parlaré una mica més.

Així aquesta experiència, tot i que molt frustrant al principi, on pensava que no podria acabar les pràctiques i que hauria de tornar a cursar-les, està esdevenint una font molt rica d’aprenentatge. M’està ajudant a entendre millor la complexitat dels processos d’acompanyament i la importància de tenir sempre una mirada oberta, flexible i empàtica davant de situacions que no passen com esperàvem.

I de moment això és tot. Demà us ensenyaré com hagués continuat les sessions i si tinc temps us faré una altra entrada amb algunes reflexions i informacions que estic trobant.

moltes gràcies per llegir-me:)
Fins aviat

Bona nit a tots i totes! Espero que estigueu bé i que agafeu la fí del semestre amb forces.  Jo no he pogut actualitzar-vos gaire aquests dies perquè estava he estat molt ocupada amb el Treball de Final de Master, la feina, les pràctiques etc.
Ja us aviso que hi ha hagut algunes probemàtiques, però això ja us ho explicaré més endevant.
Ens vam quedar amb la sessió 5, on vam anar a visitar MBJump. Ara,la sessió 6 ha estat un moment clau per posar sobre la taula la decisió del jove després de la visita al programa i per reforçar la seva motivació i compromís amb el seu futur formatiu i professional.

Com sempre us deixaré al final la fitxa que em prepar-ho jo per a cada sessió, on podreu trobar algunes de les fitxes amb les quals treballem.

TORNAR A PARLAR DESPRÉS D’UNA VISITA IMPORTANT
Durant la sessió anterior, vam visitar el centre MD Jump, on el jove va poder conèixer de primera mà les opcions formatives en fusteria i cuina, així com comprendre com funciona aquest programa que combina formació pràctica i suport acadèmic. Ara, a la trobada 6, ens hem reunit per parlar del que va suposar aquesta experiència i, sobretot, per escoltar què pensa i com se sent després d’aquella visita.

PREGUNTES PER REFLEXIONAR I AVANÇAR
Hem començat amb algunes preguntes que ajuden al jove a posar paraules als seus pensaments i emocions: com es va sentir durant la visita, què li va agradar més, quines dificultats veu, i quins objectius voldria aconseguir si decideix començar el programa. També hem parlat sobre el suport que te amb mi mateixa i a casa, especialment la implicació de la mare, i com això pot ajudar-lo a mantenir la motivació

EXPECTATIVES I COMPROMISOS: SER RESPONSABLE I COMPROMÉS

També hem repassat conjuntament les expectatives que té del programa, la importància de l’assistència diària i puntualitat, de la participació activa, el seguiment setmanal i de l’objectiu final d’obtenir un diploma que li obrirà portes per a futures oportunitats. Li hem recordat que, a més de la formació, el programa ofereix una recompensa econòmica, que pot ser un bon incentiu per mantenir-se ferm.

SEGUIMENT I COORDINACIÓ
A més, per assegurar que el jove no camini sol en aquest procés, hem planejat mantenir una comunicació constant amb ell, amb la mare i l’assistent social que l’acompanya. Així, podrem detectar ràpidament qualsevol dificultat i ajustar  l’acompanyament per garantir que el seu procés sigui un èxit.

ESTAT ACTUAL

La bona notícia és que el jove ha prés la decisió de participar al programa de fusteria, motivat per la possibilitat d’aprendre una professió i obtenir un diploma reconegut. Encara que manté certa timidesa, el seu interès i compromís són evidents. Fins i tot, hem establert el pròxim repte de l’activitat “JO puc”, on serà el jove qui confirmarà per formalitzar la seva inscripció i començar el taller de fusteria el 05 de maig.

CONCLUSIÓ:
La sessió 6 ha estat un pas important per consolidar la motivació i definir un pla clau pel futur del jove. Amb un treball conjunt, amb l’equip i la família, apostem perquè aquesta experiència formativa sigui el punt d’inflexió que necessita per avançar cap a una integració educativa i professional satisfactòria.

Ja us aniré informat de com continuem les nostres trobades, ja que haurem de canviar els horaris de trobada.

Seguim en contacte!
Gràcies per llegir-me:)!
Wanda

Bon dia a tots i totes:)!
Continuem amb el que vam fer en la cinquena sessió, on considero que hem fet un pas molt concret i significatiu però la qual ha estat completament diferent a les anteriors.
Us explico una mica:
El dia 15 d’abril vam visitar les instal·lacions de MD Jump, un programa d’inserció pre-professional per a joves. Aquesta trobada tenia com objectiu conèixer de priemra mà què ofereix el programa i valorar si podria encaixar amb les necessitats i motivacions del jove.

Així, l’activitat 5 presentada en la PAC 3 comença ben aviat: he anat personalment a casa del jove per trobar-nos amb temps i compartir el trajecte. El fet de viatjar junts a Lausana ens ha permès aprlar tranquil·lament del seu estat d’ànim, les seves expectatives i del funcionament general de la prestació. En el tren hem comentat com pot encaixar aquesta oportunitat dins del seu camí personal i professional.

Un cop a MD Jump, hem conegut la responsable del programa, que ha fet una breu entrevista al jove i ens ha explicat com funciona l’itinerari  de tres mesos que ofereixen. Hem descobert que es tracta d’una formació molt pràctica amb tallers com cuina i fusteria, entre d’altres. Aquestes dues són les que més han interessat al jove.

També hem après que, al final del programa, el jove pot obtenir un diploma i una recompensa econòmica de 300 chf, un incentiu que ell mateix ha valorat molt positivament. A més, hem pogut veure els tallers per dins, conèixer algun dels professors i observar l’ambient que s’hi respira.

He de dir, a més, que tot i mostrar-se força tímid i poc comunicatiu durant la visita, el jove sha estat atent i ha fet algunes preguntes a la responsable al final, fet que demostra interès i implicació.

Hem deixat per l’endemà una reflexió més profunda sobre la visita, però el primer retorn és clar: li ha agradat la proposta i està considerant seriosament participar-hi. Abans de decidir-se vol parlar-ho amb la seva mare, la qual cosa mostra maduresa i voluntat per fer un pas endevant. No considero que en aquest cas la mare figuri un problema de dependència del jove, sinó que tenint en compte que el jove te 16 anys i que resideix amb la seva família és més aviat normal el fet de voler parlar-ne amb ella.

Així doncs, continuarem acompanyant-lo en aquesta presa de decissió i us mantindré informats per saber que fa al final i si s’inscriu en aquesta mesura. És molt important, per a mi, que aquesta experiència sigui positiva, motivadora i el més ajustada possible a la seva realitat , cal que si es compromet pugui acabar el programa ja que sinò podira viure l’experiència com un fracàs.

A continuació trobareu la prepració de la sessió així com les observacions posterior d’aquesta:

Bon dia a tots i totes de nou!
Avui vinc a explicar-vos com va anar la quarta sessió amb el jove. Aquesta, considero que ha estat un pas important en el camí d’acompanyament que estem fent plegats. L’objectiu general segueix sent el mateix: ajudar al jove a trobar el seu lloc en l’àmbit educatiu o professional, tenint en compte qui és, què li interessa i quins recursos té.

Cada vegada estem una mica més a prop i com veureu, el jove comença a tenir idees del que li agradaria fer i les coses que més li agraden.

Aquesta vegada hem començat amb una acollida especial: ha vingut acompanyat de la seva germana gran, que finalment també ha participat activament a la sessió. La seva presència ha estat molt positiva, afavorint la participació i aportant una dinàmica de col·laboració molt enriquidora.

Un dels moments centrals de la sessió, i seguint amb el que ja vam veure en la sessió 3, ha estat la construcció del Mapa de Camins. A partir de les professions que havíem destacat anteriorment, hem visualitzat diferents opcions i trajectes possibles. Hem utilitzat una pissarra blanca, retoladors i videos explicatius per fer-ho tot més tangible. A més, amb el que el jove havia investigat a casa i el suport de la seva germana, hem pogut anar identificant què sabia sobre cada professió i quines opcions formatives existien. Ha estat un procés molt actiu i participatiu per part seva!

En aquesta sessió, a més, també hem fet un retorn del repte anterior, que consistia en buscar informació sobre algunes formacions. Tot i que inicialment semblava que no havia recollit gaire informació, ha portat un full amb apunts molt detallats que demostren interès i motivació. Aquest gest ha estat valorat molt positivament, així com el reconeixement del suport rebut per part de la seva germana.

Ja per acabar, al final de la sessi´s’introdueixen dues noves activitats que treballarem de forma continuada:

– “Jo en positiu” que forma part de l’activitat 4 ja menciona en altres entrades, on li proporciono una llibreteta personal, on cada setmana acollirà accions, emocions i fortaleses pròpies, per anar construint una imatge més positiva i conscient d’ell mateix.

– “La capsa de fortaleses” on persones del seu entorn podran deixar missatges on es destaquin coses bones d’ell, ajudant-lo a connectar la mirada externa amb la seva pròpia percepció.

Per acbar acordem un nou repte: contactar amb MDJumpt, un servei que ofereix programes de suport a la inserció professional. Hem planificat una visita conjunta i ell mateix serà qui enviarà un correu per confirmar la trobada.

Ens quedem amb una paraula que ha dit per tancar la sessió: tranquil. i amb les seves ganes d’avançar.

Ens veiem en la propera sessió, que si tot va bé serà sobre el terreny!!

Fins aviat:)!
Wanda de Simón Sánchez.

Com sempre us deixo el PDF amb la preparació de la sessió:

Bona tarda a tots i totes de nou!
Avui tinc una estoneta així que he decidit explicar-vos com va anar la sessió 3 que vaig fer amb el jove, la qual considero que ha estat especialment significativa!

Objectiu de la sessió:
En aquesta sessió vam centrar-nos en explorar els interessos i motivacions professionals del jove, emprant recursos visuals, preguntes obertes i un test d’interessos.  L’objectiu era començar a identificar possibles camins formatius o laborals que realment el motiven.

Què hem fet?
En primer lloc hem començat amb una tria d’imatges relacionades amb diferents professions. A partir d’aquí el jove ha observat quines li cridaven més l’atenció, quines es veia fent, i perquè. Ha destacat especialment els oficis manuals, tals com cuiner, fuster, fotògraf o electricista. A més, veiem que l’opció de mecànic no estava entre les imatges, i un cop més, fent prova d’una gran creativitat, el jove dibuixa un mecànic a la fitxa on escriurà algunes coses que sap sobre cada ofici.

Un cop finalitzada l’activitat he formulat algunes preguntes obertes tals com “Què valores més en una feina” o, “què faries si et toqués la loteria i no haguessis de treballar mai per diners?”. Les respostes mostren la importància que dona al moviment, al treball en equip i a gaudir del que fa.

Per acabar hem dut a terme un test d’interessos professionals en línia. Aquest comptava amb més de 170 opcions formatives i els resultats han seguit en la amteixa línia del jove, destacant professions com fuster, ebenista, pintor de carroseries, vidrer, molt en línia amb el seu gust pel treball manual.

A més a més, hem iniciat la primera presa de contacte amb l’activitat “jo puc” on se li proposen petits reptes setmanals per tal de reforçar la seva autoestima i autonomia. El primer repte hem acordat que serà buscar informació sobre algunes de les professions que hem comentat durant la sessió. Així, hem planificat junts una mica com ho faria, i ell es compromet a fer-ho amb l’ordinador de la seva germana (ja que no en té un de pròpi).

Hem acabat la sessió amb una fitxa reflexiva del jove, valorant l’activitat 2: “descobreix el teu perfil” i amb una valoració professional que em permet avaluar l’activitat des de la perspectiva professional.
Valoració final:

El jove ha participat amb molt d’interès, tot i que el test li ha semblat una mica llarg. Ha mostrat curiositat, obertura i implicació, especialment quan parlàvem d’opcions conretes que impliquen acció i creativitat. Estem començant a veure una orientació clara cap a oficis tècnics i manulas, que continuarem treballant en les pròximes sessions.

Com sempre penjaré el PDF de la sessió per tal que pogueu veure com he organitzat les activitats i eines emprades, així com les observacions que he anat fent.

Bon dia a tots i totes!
Avui us presento la segona sessió que vaig fer amb el jove. Tot i que m’hagués agradat mantenir el blog més actiu i anar pujant les sessions un cop aquestes finalitzades, aquests mesos han estat especialment intensos entre les pràctiques, la feina i la redacció del TFM, així que gràcies per la paciència i la comprensió!

Hem de tenir en compte que en aqeusta segona sessió i en les anterior i les pròximes a venir,  l’acompanyament psicopedagògic, que estic duent a terme amb AIAP, a Suïssa, es du a terme en francès, ja que és la llengua del jove i del context on treballo. Així, algunes de les activitats que us presento dutes a terme pel jove, estan redactades en francès.

Pel que fa als objectius de la sessió 2, volia seguir reforçant el vincle i creant un espai segur, així com passar-li un qüestionàri inicial, que ja us vaig prensetar en una altra PAC, que m’ha permès detectar certes dificultats del jove a l’hora de valorar-se positivament i definir les seves aspiracions.

Hem seguit amb algunes dinàmiques en l’activitat “Qui sóc”, on hem creat una línia de vida, on ha destacat alguns moments claus de la seva vida. Aquesta dinàmica ha estat clau per identificar els moments que més han marcat la seva trajectòria vital.

Per treballar l’autoimatge hem emprat adjectius i una reflexió sobre la percepció pròpia i dels altres a través d’una dinàmica on es presentaven diversos adjectius i ell havia d’escollir els que millor encaixaven per definir-se.

Finalment, la última de les dinàmiques va consisitir en una breu presentació personal, pensada per a situacions socials o prefessionals, on vam poder obsercar que encara li costa expresar-se amb seguretat, però estem treballant-ho pas a pas.

Us deixo en PDF la preparació de la sessió amb les anotacions que he fet posteriorment sobre el desenvolupament de les activitats i algunes observacions. També podreu trobar l’avaluació que fa el jove de l’activitat, així com la meva pròpia.

Per acabar, vull dir que aquesta sessió ha estat mol enriquidora i m’ha permès observar millor les potencialitats  barreres emocionals del jove. A més he vist la importància dels vincles familiars en el seu procès de motivació i resiliència.

Gràcies per llegir-me!
Espero poder compartir ben aviat més reflexions i aprenentatges d’aquest procès d’acompanyament.
Molt aviat penjarè la sessió 3.

Una abraçada,
Wanda de Simón Sánchez

Bon dia a tots i totes!
Em disposo a faré la priemra entrada de la PAC 4 on us explciarè una mica que faig en cada sessió de pràctiques amb el jove que acompanyo, al qual anomenarem X.

Us penjo aquí un PDF amb el guió que em vaig elaborar per tal de fer la primera presa de contacte. En blau veureu les seves respostes, les quals no han estat transcrites literalment, sinó que durant la sessió vaig anar prenent algunes notes que m’han permés posteriorment donar respostes a les qëustions plantejades.

El que extrec com a professional d’aquesta primera presa de contacte és que com molts altres adolescents en situació de desconnexió educativa, X arriba amb una motxilla carregada d’experiències difícils i un rebuig front l’institució educativa.

El primer objectiu, d’aquesta sessió, ha estat senzill però essencial: crear un espai segur on poder començar a construir una relació de confiança. Durant la trobada, X s’ha msotrat silencios, amb gestos tancats i roba que li tapava la cara. poc a poc ha anat deixant petits senyals, algunes paraules, mirades, es retira les caputxes, etc.

Hem parlat de les coses que li agraden: el futbol, la cuina, la mecànica, però també de tot allò que no vol tornar a viure, especialment la relació amb l’escola tradicional, que associa a malestar emocional. A través d’aquesta conversa X ha pogut començar a posar paraules a sentiments sovint díficils d’expressar.

En aquesta primera sessió també ha aparegut una idea important: encara que tingui dificultats per expressar-se i saber el que vol en el futur, vol tirar endevant. I aquest punt de partida, per petit que sembli, és molt important.

A més hem detectat la presència de vincles sans amb els amics i germans, sobretot amb la germana gran, figures que poden jugar un paper clau en el procés.

Les pròximes sessions ens ajudaràn a explorar opcions formatives alternatives, posar nom a les seves fortaleses, aprendre a coneixer-se a ell mateix, i a construir, de manera conjunta, un petit projecte de futur.

No només és una qüestió d’orientar, sinó sobretot d’acompanyar sense pressa, reconèixer sense jutjar i creure-hi.