La proposta que sorgeix a partir de la detecció de la necessitat anteriorment exposada és no només la que dona resposta a la necessitat concreta de fer tallers d’estimulació cognitiva sinó també de com enfocar-los.

Per això, el disseny del projecte s’estableix per fases on primer, es farà un recull d’idees i suggeriments amb el personal d’atenció directa sobre com dur a terme la proposta, amb quines persones i quan i segon, es desenvoluparan els tallers amb suport als professionals.

Finalment, es contemplaran un parell de sessions d’avaluació de la proposta amb l’objectiu de millorar on es tindrà en compte la veu dels professionals així com la dels participants, fent d’aquest projecte un espai de trobada d’aprenentatge comú.

Els objectius de la proposta són:

1. Orientar als professionals d’atenció directa sobre com intervenir a partir de tallers d’estimulació cognitiva.

• Proporcionar eines i estratègies que ajudin als professionals en la seva intervenció.
• Proporcionar un model de taller per treballar l’estimulació cognitiva.
• Proporcionar una guia amb materials i recursos bàsics per treballar l’estimulació cognitiva.

2. Prevenir el deteriorament cognitiu de persones amb diversitat funcional intel·lectual.

• Millorar la capacitat de resolució de problemes.
• Millorar la capacitat de memòria.
• Millorar l’atenció i concentració.
• Millorar la comprensió i comunicació efectiva a partir del que s’ha treballat.

Les fases i sessions del programa són les següents:

Fase 1. Orientació sobre la intervenció.

• Sessió 1: Orientació per a professionals d’atenció directa.

Fase 2: Treball en tallers.

Sessió 2 a 7: Tallers d’estimulació cognitiva. El primer dels tallers (2, 4 i 6) amb el suport del psicopedagog i el segon (3, 5 i 7) com a observador.

• Taller 2 i 3: taller d’estimulació de la memòria.
• Taller 4 i 5: taller d’estimulació de la concentració.
• Taller 6 i 7: taller de resolució de problemes.

Fase 3: avaluació.

• Sessió 8: Sessió d’avaluació de l’orientació i la proposta de tallers amb professionals d’atenció directa.
• Sessió 9: Sessió d’avaluació dels tallers amb els participants.

Podeu veure l’esquema de la proposta a: https://www.canva.com/design/DAGkvYdO4xg/IUS-7oQ8NyvQT0Agm4i2wg/edit

Tal com es plantejava a l’anterior repte i com us vaig poder avançar en aquest blog, el fet de treballar amb persones d’edat avançada amb diversitat funcional intel·lectual fa necessària una intervenció des de diverses disciplines. La necessitat detectada exposada amb anterioritat va ser la de crear uns tallers que pogupoguessinar suport a les persones usuàries del centre pel que fa a l’estimulació cognitiva.

Per què sorgeix aquesta necessitat?

Al centre d’ATADI s’elabora amb cadascuna de les persones un Pla Individualitzat on cada any es passen unes escales que valoren diferents aspectes (Escala de Tinetti, Escala INICO-FEAPS, Escala San Martín, Escala ABS-RC:2 o l’Escala NTG-EDSD). Amb la informació que s’obté d’aquestes valoracions i juntament amb entrevistes i informació que aporten els professionals d’atenció directa, s’elaboren una sèrie d’objectius de treball tenint en compte per suposat, la veu de la persona que és avaluada. Aquests objectius, als que els professionals tenen accés a partir del programa Ixis Social Gest, s’avaluen constantment des dels diferents àmbits de treball com són en aquest cas, residència, taller ocupacional i centre de dia. Es tracta d’un “proceso de escucha, acción y aprendizaje. La planificación de las personas con discapacidad está en constante evolución, ya que las aspiraciones, intereses y circunstancias de dichas personas se modifican constantemente.” (Olivas, 2023, p.95) Per això ha de ser un procés flexible i continu.

Les activitats que es realitzen al centre són moltes, entre elles destaquen el programa d’activitats físicoesportives, que organitza esdeveniments esportius també els caps de setmana i que són àmpliament beneficioses no solament en l’àmbit de salut sinó també de relació i treball sociocomunitari. L’agenda de les persones d’ATADI és molt diversa i sovint queda poc espai per fer un treball en petits grups que atengui necessitats concretes de deteriorament cognitiu com poden ser la memòria, l’atenció o la comprensió.

És per aquest motiu que, amb l’objectiu de donar resposta a aquesta necessitat, plantejo des de les meves pràctiques un treball orientat cap a l’assessorament dels professionals d’atenció directa en aquest àmbit i la creació d’un model de taller per treballar memòria, atenció, concentració i comunicació.

Abans però, de poder iniciar el projecte, és important valorar si aquestes persones estan disposades a participar, quins són els seus interessos i explicar per què és important dur a terme activitats d’estimulació cognitiva. D’altra banda, és important tenir en compte que els professionals d’atenció directa seran qui hagin d’implementar aquests programes en el futur i per això és important escoltar-los i assessorar-los en aquest sentit, ja que “la meta que s’hauria de proposar gradualment qualsevol assessor és la de convertir les demandes que tinguin un pes i magnitud suficient en projectes, i també aquests i els programes que hagin tingut un notable impacte al centre, en plans institucionalment consolidats.” (Monereo, 2019, p.39)

Per això, la primera tasca ha estat d’una banda, entrevistar als professionals del centre (principalment a la psicòloga, que és qui fa les valoracions i els informes) i d’altra, a les

persones que podrien ser beneficiàries d’aquesta intervenció i als professionals que s’hi faran càrrec de la mateixa.

Finalment, vull destacar que aquesta intervenció sempre es fa des d’una posició de treball mancomunat, d’escolta i d’aprenentatge i que, si bé, l’objectiu és “assessorar” en aquest àmbit, estic segura que serè jo, en aquest cas, qui aprengui molt més de les experiències i sabers tant del personal d’atenció directa com de les persones que realitzaran els tallers.

Referències bibliogràfiques:

Us adjunto l’enllaç de la infografia que he creat en relació amb el pla d’intervenció que ja us he comentat amb anterioritat. Així, podreu veure amb més detall tot el que es durà a terme.

https://www.canva.com/design/DAGkupDk4aA/Pfqf4HytGtnMyKN5yQHtdw/edit?utm_content=DAGkupDk4aA&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

La proposta“Enfortir vincles i gestionar emocions. Pla d’intervenció pel benestar i la cohesió grupal en adolescents en risc social” ha estat dissenyada com una resposta directa a les necessitats emocionals i relacionals detectades al Centre Obert de l’Esquerra del Ter. Aquesta intervenció posa el focus en dos àmbits clau: el benestar emocional dels adolescents i la cohesió del grup, amb l’objectiu de millorar la convivència i el clima relacional dins del centre.

Tot i que el centre no disposa d’una figura psicopedagògica dins de l’equip, aquesta proposta ha estat pactada i validada amb l’equip educatiu, que ha considerat enriquidora la possibilitat d’aprofitar el meu període de pràctiques per experimentar estratègies que afavoreixin una millor convivència i relació entre iguals.

La intervenció s’ha estructurat per dur-se a terme al llarg de 6 setmanes, amb una freqüència de dues sessions setmanals, alternant activitats emocionals i dinàmiques grupals. Entre les activitats proposades hi ha:

• El taller “El meu monstre emocional” per identificar emocions de manera creativa.

• Role-playing per entrenar habilitats de comunicació assertiva i resolució de conflictes.

• Gimcanes cooperatives per fomentar el treball en equip.

• Cercle de paraula setmanal, com a espai de suport emocional i escolta activa.

• Dinàmiques de reflexió i cohesió que busquen reforçar els vincles entre iguals.

Amb aquest pla, es busca crear un espai segur i significatiu on els joves se sentin escoltats, valorats i part d’un grup, contribuint així al seu desenvolupament personal i social dins i fora del centre.

Durant les meves setmanes al Centre Obert de l’Esquerra del Ter, he tingut l’oportunitat de veure molt més que un grup d’adolescents que venen a passar la tarda. He vist històries. He vist mirades que demanen espai, confiança, estabilitat. He vist com les emocions, quan no troben paraules, sovint es transformen en silencis llargs o en reaccions impulsives que, de vegades, generen distància entre ells.

El centre fa una tasca essencial. És un refugi i, per a molts, un dels pocs llocs on poden ser ells mateixos. Però també és evident que hi ha certs aspectes que cal treballar amb més profunditat. Un dels més evidents és la dificultat que tenen molts nois i noies per expressar el que senten o gestionar els conflictes amb assertivitat. Això no només afecta el seu benestar personal, sinó també la convivència i la cohesió del grup.

Per això, des de la meva mirada com a psicopedagoga en formació, vaig sentir que calia actuar en aquesta línia. No amb grans discursos ni solucions màgiques, sinó amb propostes concretes que donessin veu a les emocions, que ajudessin a crear vincles més sans i que permetessin als adolescents sentir-se més connectats entre ells i amb si mateixos. Tallers, cercles de paraula, dinàmiques vivencials… Espais pensats perquè el que es viu dins es pugui expressar fora, amb respecte i escolta.

La millora que plantejo no pretén canviar-ho tot, però sí posar una peça més en aquesta xarxa de suport que el centre construeix cada dia. Crec en la força dels petits gestos, en el poder transformador d’un espai on et deixen ser, sentir i compartir. I és des d’aquí que vull aportar, amb tota la humilitat però també amb molta il·lusió.