Bon dia a tots i totes!
En l’última entrada us vaig explicar una mica on faig les pràctiques aquest semestre. PERÒ PER QUÈ ALLÀ? QUÈ ESPERO FER? QUÈ M’AGRADARIA APRENDRE?

La veritat és que la meva decisió de fer les pràctiques a la Fundació St-Martín, especificament a l’AIAP, està molt arrelada a la meva trajectoria tant acadèmica com professional en criminologia, psicologia i la formació actual en psicopedagogia. Espero que aquesta oportunitat em permeti enriquir encara més la meva perspectiva i ampliar i millorar la meva pràctica professional en diversos aspectes.

Com a criminòloga, considero que amb els anys he adquirit una comprensió exhaustiva dels factors que poden contribuir a conductes desviades i de la importància que tenen les intervencions preventives i rehabilitadores. La meva formació en psicologia a més, m’ha permès aprofundir en el comportament humà, les motivacions i els mecanismes que al final poden portar a situacions de risc.
A més a més espero que amb el que he après al master en psicopedagogia pugui oferir una visió integral del desenvolupament infantil i adolescent, identificant factors que influeixen en l’aprenentatge i el comprotament. Considero que tot això és molt important per entendre les dinàmiques familiars i educatives que poden afectar el benestar dels infants. Tinc moltes ganes de detectar necessitats  i dissenyar intervencions personalitzades, contribuint a la prevenció de situacions de risc que podrien conduir a mesures més dràstiques, com el plaçament dora del nucli familiar.

AIAP m’ofereix en aques aspecte una oportunitat única per integrar aquestes disciplines en un entorn pràctic.
Realitzar les pràctiques a l’AIAP dins la Fundació St Martin representa per a mi una gran oportunitat per ampliar la meva experiència i coneixements des d’una nova perspectiva. Fins ara, la meva trajectòria professional s’ha centrat en la intervenció directa amb infants i adolescents en CRAE’s, on el treball se centra en l’acompanyament i l’atenció a infants que ja han estat separats de les seves famílies. No obstant això, aquesta experiència de pràctiques em permetrà conèixer millor el treball preventiu i l’acompanyament intensiu a les famílies abans que es produeixi una situació de desemparament o de plaçament institucional.

Des d’un punt de vista formatiu, espero aprofundir en estratègies d’intervenció psicopedagògica en l’àmbit familiar, entenent millor com es poden detectar i abordar les necessitats educatives i emocionals dels infants en el seu entorn natural. Això m’ajudarà a desenvolupar una mirada més àmplia i sistèmica, que integri la dinàmica familiar i les seves dificultats, en lloc de centrar-me únicament en la realitat dels infants que ja es troben en centres d’acollida.

A més, tinc moltes expectatives pel que fa al treball interdisciplinari. Poder formar part d’un equip que integra professionals de diferents àmbits em permetrà observar com es dissenyen i implementen plans d’acompanyament a les famílies, així com entendre millor la coordinació amb altres serveis i recursos de la comunitat. Crec que aquesta experiència em donarà eines per treballar en xarxa i optimitzar els processos d’intervenció en qualsevol àmbit en què em pugui trobar en el futur.

També espero poder veure de prop com es treballa amb les famílies per enfortir les seves competències parentals i maternals i evitar la separació dels infants. Aquesta és una part fonamental de la protecció infantil, i estic segura que podré aprendre tècniques i metodologies específiques per millorar la comunicació, la resolució de conflictes i la gestió emocional en contextos familiars vulnerables.

En definitiva, aquestes pràctiques em brindaran una visió complementària a la meva experiència actual i m’ajudaran a desenvolupar un enfocament més preventiu i global en el meu futur professional. Tinc moltes ganes d’aprendre, de veure com es treballa des d’aquesta perspectiva i d’incorporar nous coneixements que em permetin ser una professional més completa i preparada per afrontar els reptes del sector.

Wanda de Simón

Bon dia a tots i totes!

Aquest semestre faré les pràctiques a la Fundació St. Martin,  una organització pública, finançada per la direcció general de la infància i la joventut del Cantó de Vaud (DGEJ) a Suïssa. Va ser creada el 2006 amb l’objectiu d’acollir i acompanyar nens, nenes i adolescents (NNA d’ara en endevant) amb situacions de vida

complicades, basant-se en un projecte pedagògic educatiu que afavoreixi la construcció, manteniment i elaboració  d’un vincle amb la societat (Fundació St Martín, s.d). La fundació compta amb cinc centres d’acollida situats a diferents territoris del cantó, i jo treballo a un d’ells.  Així, l’objectiu de la DGEJ i, per tant, també de la fundació, es pot resumir en tres conceptes: protecció, prevenció i participació.

En primer lloc, és d’especial rellevància protegir als NNA, garantint la seva seguretat i desenvolupament, autoritzant i controlant l’acollida fora del medi familiar, en centres residencials o famílies d’acollida. Alhora, cal promoure la salut, socialització i desenvolupament de les capacitats dels nens i nenes des de ben petits, a l’escola i en les activitats extraescolars per tal de prevenir que aquests infants estiguin en perill.

Amb tot això, la Fundació St.Marin és una institució compromesa amb el suport i l’acopanyament de persones amb situació de vulnerabilitat, proporcionant un enfocament especial en la protecció i el benestar dels infants i les seves famílies. Entre els diferents centres d’acollida que gestiona també hi ha altres serveis, entre els quals destaquem AIAP (Acompanyament intensiu en Alternativa al Placement), que és on jo realitzo les meves pràctiques.

QUÈ ÉS L’AIAP?
AIAP, és un programa de suport intensiu dissenyat per ajudar les famílies a superar dificultats greus i prevenir el desemparament infantil. El seu objectiu principal és oferir una alternativa al placement (acollida o institucionalització) mitjançant un acompanyament individualitzat i adaptat a les necessitats específiques de cada família.
Aquest acompanyament es dona en dos nivells: un suport a les relacions entre progenitors i fills i un suport individualitzats a cada progenitor. 

Quins són els valors de la fundació?
La tasca d’AIAP es basa en valors fondamentals com:
–  Respecte i dignitat: on cada persona és atesa amb empatia, reconeixent la seva història i les seves necessitats concretes.
– Autonomia i responsabilització: es treballa per capacitar les famílies perquè puguin ser autònomes i gestionar els seus propis desafiaments.
– Treball interdisciplinari: Professionals de diferents àmbits (psicologia, educació social, criminologia….) col·laboren per oferir una atenció integral.
– Confiança i proximitat: la itnervenció és basa en establir vincles de confiança amb les famílies per  tal de fomentar un canvi positiu i durador.

Amb tot això, el programa AIAP ofereix un acompanyament intensiu d’entre 8 i 15 hores per setmana que es basa en oferir:
– Suport directe i regular als progenitors i fills, amb trobades regulars i un seguiment continu.
– Intervencions a domicili per tal de conèixer i entendre millor la dinàmica familiar i oferir estratègies adaptades a cada context.
– Coordinació amb altres professionals de la xarxa assistencial per garantir una atenció integral.
– Orientació en l’educació i criança, ajudant als progenitors a desenvolupar habilitats per millorar la relació amb els seus fills i filles.
– Enfocament preventiu i rehabilitador, amb l’objectiu d’evitar la sepració familiar sempre que sigui possible.

Així, tal com s’exposa en la web de la fondation st-matin (s,d) podriem dir que l’enfocament l’AIAP es basa en l’acompanyament i la reinserció, tot representant una oportunitat única d’intervenció i suport per a famílies en moments crítics, fomentant la preservació del nucli familiar i el benestar dels infants. AIAP es basa principalment en 4 principis per tal de garantir un acompanyament respectuós i efectiu en aquest nivell, els quals són:
1. Acceptar la crisi: és a dir, quan una familia es troba en una situació difícil per decisions judicials o intervencions dels serveis de protecció, el sentiment d’injusticia pot portar a reaccionar de manera intensa. Els i les professionals d’AIAP actuen amb una postura neutral, oferint un espai seguir perquè puguin emmergir  emocions com la por i la tristesa tot permetent que es crei una relació de confiança amb els progenitors.
2. Donar suport emocional: Escolten de manera activa, sense judici, les emocions que puguin sorgir. A més cal tenir en compte que molts pares i mares arreseguen ferides del seu passat, i per tant, comprendre aquesta dimensió permet als i les professionals i als mateixos progenitors conectar millor amb  les necessitats emocionals dels seus fills i filles.
3. Confrontar amb responsabilitat: Els drets i necessitats de l’infant són prioritaris i no negociables. Per tant ajuden als progenitors a entendre la seva responsabilitat, permetent-los assumir un paper actiu en la seva pròpia transformació i en la millora de la relació amb els seus fills i filles.
4. Donar sentit a les intervencions: els i les professionals comparteixen les seves reflexions i les decisions que prenen amb les famílies, implicant-les en la cerca de solucions. Això permet als progenitors entendre que les mesures que s’adopten estan pensades pel bé de l’infant i que poden formar part del procés de canvi.

Finalment, espero que aquesta experiència em permeti conèixer d’aprop una metodologia d’acompanyament diferent de l’acompanyament als nens que ja han estat separats dels seus progenitors, la qual considero que és molt innovadora i que permet empoderar les damílies perquè esdevinguin part activa de la seva pròpia reconstrucció, fomentant la reinserció social i educativa.

Us aniré explicant com va l’experiència!

Fins aviat:)!
Wanda de Simón
(més…)