L’inici de les meves pràctiques va ser el passat 19 de març. Havia parlat amb la Gezabel amb anterioritat, la persona responsable de la meva estada i avaluació al centre. És la psicòloga que atén, juntament amb altres professionals, 4 centres del Baix Aragó i que, malgrat el volum de treball que duu a l’agenda, va poder organitzar-se per poder dedicar aquell matí a explicar-me com es treballa a ATADI, presentar-me a tots els treballadors i poder conèixer i parlar amb les persones que viuen a la residència o que estan al taller ocupacional i centre de dia.

Alcorisa, el poble on està ubicat el centre, és un poble d’uns 3200 habitants aproximadament. El centre acull a persones tant del poble com de municipis del voltant, que moltes vegades no tenen serveis adequats (el poble on visc jo, per exemple, té 60 habitants). El fet d’estar ubicat aquí dona la possibilitat que aquestes persones puguin participar de la vida comunitària d’una forma més autònoma (sobretot si parlem d’activitats físico esportives o d’oci i temps lliure) que no pas a un entorn rural de difícil accés o amb manca de recursos. El centre es troba en una zona propera a jardins i zones verdes on poden sortir a passejar i caminar fins al centre del poble, on poden fer activitats de forma autònoma.

Pel que fa a l’ideari del centre i a partir de la informació que m’anava donant la Gezabel, vam poder establir una conversa on vaig veure clar que, del tot segur, el projecte complia amb les meves expectatives inicials. Des del tipus de centre, visió del projecte o la seva mateixa interacció amb les persones amb diversitat funcional intel·lectual que jo a poc a poc, anava coneixent, vaig poder veure que la forma de dur a terme la seva intervenció i la de la resta de professionals coincidia amb el meu concepte sobre treball sociocomunitari.

Es tracta d’un centre amb una idea clara sobre intervenció comunitària que tots els professionals duen a terme amb un treball ben organitzat i delimitat que proporciona aquesta seguretat i benestar que necessiten les persones amb qui treballen (sense oblidar a les seves famílies, que són un dels eixos importants).

El centre a més, disposa de serveis de menjador, fisioteràpia, psicologia, assessorament familiar o transport, entre d’altres i el treball ben organitzat, els amples espais i l’ambient que s’hi respira dona una idea de tot el treball que hi ha darrere i de la professionalitat de les persones que s’hi dediquen. Estic segura que podré aprendre molt d’aquesta experiència!

Hola, em presento. Em dic Laia i soc educadora infantil i pedagoga. Treballo al món educatiu d’ençà que tinc 18 anys i pràcticament he fet de tot (llars d’infants, pisos tutelats, formació, coordinació…) però no és fins ara, que estic cursant el màster de psicopedagogia, que tindré oportunitat de conèixer de més a prop el treball que es fa amb persones amb diversitat funcional intel·lectual. 

He decidit fer les meves pràctiques a ATADI, una associació sense ànim de lucre ubicada a Alcorisa (Teruel) que dóna suport a aquest col·lectiu a partir d’un projecte residencial, de centre de dia i taller ocupacional.

Les meves expectatives vers el projecte són àmplies. Sempre he treballat en educació des d’una perspectiva basada en poder proporcionar eines per fomentar l’autonomia en les persones amb qui he treballat a partir d’una col·laboració amb la xarxa sociocomunitària més propera i partint sempre d’una mirada més humana que és la que ofereix el vincle que es crea.

Espero trobar una forma de treball similar, basada en aquests principis que, penso, són la base de la pedagogia. He pogut parlar amb les persones encarregades abans de l’inici de les pràctiques (director i psicòloga responsable de la tutoria) i la impressió és que són persones molt professionals, amb qui he pogut compartir quina línia de treball podem establir sempre en benefici de les persones amb qui podré treballar. Estic segura que serà una experiència on podré aprendre moltíssim!