Publicat per

COM HAURIA CONTINUAT?

Bon dia a tots i totes de nou!
Això ja s’acaba i per desgàcia les meves pràctiques no han pogut acabar com m’hagués agradat.
Vull dir però, que aqeustes setmanes de pràctiques a AIAP, han estat per mi una gran oportunitat, no només per aprendre, sinó sobretot per viure de prop el valor real de l’acompanyament personalitzat.

Vull compartir a través d’aquest espai personal com jo hagués continuat les sessions si el jove no hagués de deixat de presentar-se. Així, partint de l’activitat “Explora i decideix”  on el jove es va comprometre a inscriure’s a un programa formatiu de 3 mesos, hem planificat com haguessin estat les pròximes troballes en l’acompanyament, on els reptes setmanals, la cosntrucció de fortalesis i autoconeixement i les experiències pràctiques serien l’eix vertebrador.

Així, les activitats proposades s’haguessin orientat no només a que el jove coneixes oficis i formacions en la seva propia pell, sinó també en treballar l’autoestima, l’autonomia i el sentiment de competència real.

Dit això, us adjunto el document que vaig crear junt amb la meva tutora de pràctiques on explico algunes de les activitats proposades. Destaquem:
– Prova-ho: on el jove hagués pogut assistir a una  cuina escolar i participar en tasques senzilles.

-Sortida al saló de l’ensenymanet, per exposar-lo a diverses opcions formatives i animar-lo a interactuar, fer preguntes i recollir informaicó.

– Creació del CV i carta de motivació
– Simulació d’entrevista formal.

Vull dir que la comunitat hagués estat una peça clau en tot aquest procès. Al final, un dels aspectes que més m’ha enriquit ha estat entendre el valor de la comunitat en aquests processos. Implicar a la germana, la mare o fins i tot als amics, proposant preguntes per portar a les visites, recollint notes de fortaleses i amb un espai comunitàri de reconeixement al final de l’entrevista, crec que hagues sigut molt adequat ja que el gran vincle afectiu que tenen és mimprescindible per construir un sentiment de pertinença i reforçar la motivació.

TANCAMENT I AVALUACIÓ
També explico com hagues finalitzat el procés, mitjançant la comparació del qüestionari final amb l’inicial, i revisnat els reptes assolits, les activitats realitzades i les visites que vam fer junts.

A més, hagués otorgat un certificat simbólic i un berenar senzill per acomiadar aquest procès d’una manera emocional i respectuosa, i deixant-li clar que no es tractava d’un abandonament sinó del final d’un cicle que ell podria continuar gràcies a la disponibilitat de les meves companyes d’AIAP.

En una pròxima entrada us faré una reflexió final de les emves pràctiques explicant-vos el que he après i el que m’emporto d’aquestes!
Moltissimes gràcies per llegir-me:)!

Wanda

 

Debat0el COM HAURIA CONTINUAT?

Deixa un comentari