La realització de les pràctiques del màster de psicopedagogia a l’àmbit sociocomunitari i en concret a ATADI, han suposat personal i acadèmicament una oportunitat d’aprenentatge i relació amb altres professionals molt enriquidora. Com comentava anteriorment a les primeres entrades del blog, la rebuda i l’acolliment van ser excepcionals i s’han superat clarament les expectatives pel que fa a l’aprenentatge en un àmbit on mai havia pogut treballar. En aquest sentit, estic molt agraïda d’haver tingut l’oportunitat de relacionar-me amb persones molt professionals en el seu camp, ja sigui la meva tutora de pràctiques o el personal i monitors d’atenció directa.

El model d’atenció de la diversitat funcional que he conegut en aquestes pràctiques ha estat el basat en una perspectiva constructivista, fent una intervenció singular i avaluant els objectius de forma contínua, de forma que s’ha considerat l’error com a oportunitat d’aprenentatge (Monereo, 2016, p.28) i ha donat com a resultat aquest model col·laboratiu basat en una “cooperació real i acció conjunta” (Badia, 2021, p.51). Es tracta no tant de parlar de discapacitat (que és un fet evident) sinó de capacitat, de veure les persones i entendre-les d’una forma holística, entenent que s’han de valorar tots els aspectes de la seva vida per poder oferir un bon acompanyament i de no considerar només les fragilitats “com el nord al qual dirigir l’atenció, sinó que també convé considerar com a referent les seves possibilitats” (Bolea i Cárcel, 2019b, p.38) i d’aquesta forma podrem començar a “percibir las capacidades que tiene la persona y poder potenciarlas para que pueda desarrollarse de la manera más autónoma.” (Martínez, 2010, p.146). Per això, els tallers proposats no només es consideren d’importància per a persones amb certa degeneració neurològica, sinó també com a prevenció en aquelles que possiblement patiran deteriorament cognitiu i s’haurà d’actuar a mode de prevenció, adaptant les metodologies i continguts per garantir una intervenció inclusiva.

Durant el procés de pràctiques m’he situat des de la perspectiva de l’acompanyament, que ha estat possible gràcies a l’observació participant, i que m’ha permès establir un vincle amb les persones del centre. L’essència d’una intervenció social és possible precisament gràcies a aquests vincles, un espai social que es construeix i se sosté entenent “la generació de vincles relacionals  com l’eina més important de transformació social que podem oferir” (Castillo, 2021, p.37). L’acollida, en aquest sentit, per part de les persones amb qui he pogut treballar la preparació i els propis tallers ha possibilitat aquest vincle, que ha esdevingut molt positiu. Cal dir, però, que ha estat un procés, sobretot a l’inici, ple de dubtes pel que fa al plantejament d’algunes activitats concretes: i si és massa complicat? I si és avorrit? I si no és interessant? En aquest aspecte l’ajuda de la meva tutora i dels professionals ha estat clau per poder construir un projecte compartit que pogués tenir un sentit psicopedagògic real i que pogués aplicar-se assolint els objectius proposats. I és aquí on puc tornar a remarcar el treball en equip com una de les competències clau assolides durant el procés.

Pel que fa a les tasques que s’han dut a terme, considero que han estat pròpies d’una intervenció psicopedagògica, destacant algunes com: entrevistes inicials, acompanyament, observació participant i valoració, participació a l’elaboració i seguiment de programes individuals de persones usuàries, elaboració de tallers per a professionals i usuaris del taller ocupacional i avaluació, entre d’altres. El grau de dificultat que he trobat en poder realitzar aquestes pràctiques ha tingut a veure amb dos aspectes principalment. El primer, la manca de temps per poder aprofundir en una intervenció psicopedagògica més extensa que m’hagués pogut permetre dur a terme més sessions i una avaluació més acurada. I el segon, el fet de començar la intervenció assessorant els professionals. Aquest últim fet ha estat complicat per la manca de temps dels mateixos professionals, encara que amb la bona predisposició i la col·laboració de tot el personal, ha estat possible finalment un bon treball cooperatiu. 

Per tant, com a aspectes a millorar, m’agradaria remarcar com he esmentat anteriorment, tenir més temps per poder fer materials adaptats a totes les situacions possibles (per exemple, adaptar un dels tallers amb pictogrames per un cas en concret d’una persona que no es comunica verbalment o proposar la mateixa activitat amb diferents nivells per a que cada persona amb les seves diferents capacitats pugui assolir l’objectiu en un grau o un altre). Aquesta tasca, però, es pot tenir en compte després de la valoració dels tallers i d’aspectes i casos concrets i anotar així les millores que cal fer. He de dir que s’han tingut en compte i que per futures sessions, la meva tutora de pràctiques ha preparat materials valorant aquestes casuístiques, que algú com ella, que coneix de prop als usuaris, pot fer més acuradament. Així que valorar això amb la tutora i poder posar-ho sobre la taula ha estat, podem dir, una oportunitat i un punt positiu, ja que donarà qualitat a les futures intervencions.

Bona nit, companys. L’entrada d’avui és la que fa referència a l’avaluació del projecte i la que finalitza per tant, amb les sessions proposades.

Al plantejament inicial de la proposta vaig organitzar el calendari sense tenir molt bé en compte la temporalització, així que com heu pogut llegir, he realitzat finalment 1 taller amb els professionals i 4 amb les persones amb diversitat funcional a qui principalment va dirigit el projecte. Si recordeu, vaig parlar de fer un assessorament al personal d’atenció directa per garantir les bases d’una proposta que després hem dut a terme de forma col·laborativa  i que feien referència a conèixer eines i estratègies a l’hora de posar en marxa uns tallers amb un model en concret així com una guia de recursos i la implantació dels mateixos.

L’avaluació d’aquestes sessions s’ha fet d’una banda, de forma contínua (per a cadascuna de les sessions) i final (amb una valoració de l’equip i de la tutora de pràctiques).

Pel que fa a l’avaluació contínua, faré una valoració diferenciada en dues parts:

La primera fa referència a la sessió per als professionals, en la qual es va utilitzar el full per a la recollida de dades de la sessió amb aspectes bàsics a comentar sobre organització de grups, etc. Va ajudar a posar sobre la taula la necessitat de dissenyar una intervenció psicopedagògica i a poder organitzar-la. Un cop finalitzada aquesta part es va fer una proposta de model de taller, repartint un tríptic amb la informació més important a tenir en compte (teniu l’enllaç del canva a l’entrada que fa referència a aquesta sessió). 

Va ser interessant perquè ens va ajudar a veure la importància d’oferir un model concret i basar-nos en aquest per estructurar el programa. Aquesta informació ens va servir com a precedent per poder respondre després el qüestionari que es va passar, on es van proposar una sèrie de preguntes amb escala de Likert per veure en quina mesura els professionals havien assolit els coneixements i es veien capacitats per dur a terme la proposta de tallers d’estimulació cognitiva. Els resultats van ser positius i les respostes van oscil·lar entre les respostes d’acord (70%) i molt d’acord (30%), sense aportar suggeriments i millores, fet que va donar peu a l’inici de l’organització consensuada dels tallers.

Pel que fa a la segona part de l’avaluació contínua podem parlar dels tallers i de la seva avaluació amb la rúbrica dissenyada per recollir informació dels mateixos. Aquesta rúbrica dona informació de si s’han complit o no els objectius, però consta d’un apartat d’observacions on els poden aportar dades qualitatives.

El disseny de la proposta així com els materials escollits per treballar van ser fruit del consens i el treball en equip, ateses les necessitats dels grups i sota la supervisió de la tutora de les pràctiques, que va aportar informació de caràcter psicopedagògic que ens va ser molt útil a l’hora de poder decidir aspectes concrets.

La participació va ser en general molt bona i tots els participants, exceptuant un parell de casos, van assolir els objectius dels tallers proposats. Aquests casos als quals es fa referència van tenir a veure amb el grau de discapacitat i algunes dificultats concretes.

La meva postura com a psicopedagoga va ser no només la de guiar el procés aportant les idees principals que ajudessin a estructurar la intervenció, sinó també la de poder encaixar tot allò après a la primera sessió i com fer per construir les següents de forma mancomunada amb la resta de professionals. Els resultats de les rúbriques van demostrar que aquest treball en equip havia servit principalment per idear tallers motivadors i ben estructurats, donant resultats positius en gairebé tots els casos, fent-nos plantejar algun canvi en aquells casos on no es van poder assolir (canvi que tenia a veure amb adaptacions com lletra més gran, pictogrames…).

Pel que fa a l’avaluació final de la proposta, tant la tutora de les pràctiques del centre com els professionals van fer una valoració de la mateixa amb la rúbrica d’avaluació final (annex 4). Els resultats van ser molt positius, utilitzant novament escala de likert i oscil·lant entre resultats de d’acord (60%) o molt d’acord (40%), no trobant-se cap ítem sense contestar i cap en negatiu.

El feedback de la tutora va ser positiu indicant que no només s’havien pogut complir amb els objectius del projecte sinó també iniciar un camí pel que fa a la implantació de tallers diaris. Es va fer palès la importància del treball de l’estimulació cognitiva durant les hores de taller ocupacional on no hi havia tanta feina (i podien encaixar-se bé en les hores) i es va començar així a preparar carpetes de recursos amb diferents activitats per treballar memòria, atenció, llenguatge, passatemps, matemàtiques, pràxies o activitats de percepció entre d’altres.

Podem dir, doncs, que l’inici d’aquest projecte ha suposat un canvi en la vida diària del centre, que ha acollit aquests tallers com una activitat quotidiana, necessària i psicopedagògica que no només ajuda els participants a treballar aspectes concrets com els anteriorment esmentats, sinó també d’altres que tenen a veure amb el treball en grup, l’autoestima, el sentiment de pertinença o l’autodeterminació entre d’altres. Pel que fa als professionals, ha obert la porta a una nova metodologia d’intervenció i han ajudat a estructurar la forma de fer-ho, plantejant noves rutines basades en el treball psicopedagògic.