Bon dia a tots i totes!
Em disposo a faré la priemra entrada de la PAC 4 on us explciarè una mica que faig en cada sessió de pràctiques amb el jove que acompanyo, al qual anomenarem X.

Us penjo aquí un PDF amb el guió que em vaig elaborar per tal de fer la primera presa de contacte. En blau veureu les seves respostes, les quals no han estat transcrites literalment, sinó que durant la sessió vaig anar prenent algunes notes que m’han permés posteriorment donar respostes a les qëustions plantejades.

El que extrec com a professional d’aquesta primera presa de contacte és que com molts altres adolescents en situació de desconnexió educativa, X arriba amb una motxilla carregada d’experiències difícils i un rebuig front l’institució educativa.

El primer objectiu, d’aquesta sessió, ha estat senzill però essencial: crear un espai segur on poder començar a construir una relació de confiança. Durant la trobada, X s’ha msotrat silencios, amb gestos tancats i roba que li tapava la cara. poc a poc ha anat deixant petits senyals, algunes paraules, mirades, es retira les caputxes, etc.

Hem parlat de les coses que li agraden: el futbol, la cuina, la mecànica, però també de tot allò que no vol tornar a viure, especialment la relació amb l’escola tradicional, que associa a malestar emocional. A través d’aquesta conversa X ha pogut començar a posar paraules a sentiments sovint díficils d’expressar.

En aquesta primera sessió també ha aparegut una idea important: encara que tingui dificultats per expressar-se i saber el que vol en el futur, vol tirar endevant. I aquest punt de partida, per petit que sembli, és molt important.

A més hem detectat la presència de vincles sans amb els amics i germans, sobretot amb la germana gran, figures que poden jugar un paper clau en el procés.

Les pròximes sessions ens ajudaràn a explorar opcions formatives alternatives, posar nom a les seves fortaleses, aprendre a coneixer-se a ell mateix, i a construir, de manera conjunta, un petit projecte de futur.

No només és una qüestió d’orientar, sinó sobretot d’acompanyar sense pressa, reconèixer sense jutjar i creure-hi.