Tal com es plantejava a l’anterior repte i com us vaig poder avançar en aquest blog, el fet de treballar amb persones d’edat avançada amb diversitat funcional intel·lectual fa necessària una intervenció des de diverses disciplines. La necessitat detectada exposada amb anterioritat va ser la de crear uns tallers que pogupoguessinar suport a les persones usuàries del centre pel que fa a l’estimulació cognitiva.

Per què sorgeix aquesta necessitat?

Al centre d’ATADI s’elabora amb cadascuna de les persones un Pla Individualitzat on cada any es passen unes escales que valoren diferents aspectes (Escala de Tinetti, Escala INICO-FEAPS, Escala San Martín, Escala ABS-RC:2 o l’Escala NTG-EDSD). Amb la informació que s’obté d’aquestes valoracions i juntament amb entrevistes i informació que aporten els professionals d’atenció directa, s’elaboren una sèrie d’objectius de treball tenint en compte per suposat, la veu de la persona que és avaluada. Aquests objectius, als que els professionals tenen accés a partir del programa Ixis Social Gest, s’avaluen constantment des dels diferents àmbits de treball com són en aquest cas, residència, taller ocupacional i centre de dia. Es tracta d’un “proceso de escucha, acción y aprendizaje. La planificación de las personas con discapacidad está en constante evolución, ya que las aspiraciones, intereses y circunstancias de dichas personas se modifican constantemente.” (Olivas, 2023, p.95) Per això ha de ser un procés flexible i continu.

Les activitats que es realitzen al centre són moltes, entre elles destaquen el programa d’activitats físicoesportives, que organitza esdeveniments esportius també els caps de setmana i que són àmpliament beneficioses no solament en l’àmbit de salut sinó també de relació i treball sociocomunitari. L’agenda de les persones d’ATADI és molt diversa i sovint queda poc espai per fer un treball en petits grups que atengui necessitats concretes de deteriorament cognitiu com poden ser la memòria, l’atenció o la comprensió.

És per aquest motiu que, amb l’objectiu de donar resposta a aquesta necessitat, plantejo des de les meves pràctiques un treball orientat cap a l’assessorament dels professionals d’atenció directa en aquest àmbit i la creació d’un model de taller per treballar memòria, atenció, concentració i comunicació.

Abans però, de poder iniciar el projecte, és important valorar si aquestes persones estan disposades a participar, quins són els seus interessos i explicar per què és important dur a terme activitats d’estimulació cognitiva. D’altra banda, és important tenir en compte que els professionals d’atenció directa seran qui hagin d’implementar aquests programes en el futur i per això és important escoltar-los i assessorar-los en aquest sentit, ja que “la meta que s’hauria de proposar gradualment qualsevol assessor és la de convertir les demandes que tinguin un pes i magnitud suficient en projectes, i també aquests i els programes que hagin tingut un notable impacte al centre, en plans institucionalment consolidats.” (Monereo, 2019, p.39)

Per això, la primera tasca ha estat d’una banda, entrevistar als professionals del centre (principalment a la psicòloga, que és qui fa les valoracions i els informes) i d’altra, a les

persones que podrien ser beneficiàries d’aquesta intervenció i als professionals que s’hi faran càrrec de la mateixa.

Finalment, vull destacar que aquesta intervenció sempre es fa des d’una posició de treball mancomunat, d’escolta i d’aprenentatge i que, si bé, l’objectiu és “assessorar” en aquest àmbit, estic segura que serè jo, en aquest cas, qui aprengui molt més de les experiències i sabers tant del personal d’atenció directa com de les persones que realitzaran els tallers.

Referències bibliogràfiques: