Durant les meves setmanes al Centre Obert de l’Esquerra del Ter, he tingut l’oportunitat de veure molt més que un grup d’adolescents que venen a passar la tarda. He vist històries. He vist mirades que demanen espai, confiança, estabilitat. He vist com les emocions, quan no troben paraules, sovint es transformen en silencis llargs o en reaccions impulsives que, de vegades, generen distància entre ells.

El centre fa una tasca essencial. És un refugi i, per a molts, un dels pocs llocs on poden ser ells mateixos. Però també és evident que hi ha certs aspectes que cal treballar amb més profunditat. Un dels més evidents és la dificultat que tenen molts nois i noies per expressar el que senten o gestionar els conflictes amb assertivitat. Això no només afecta el seu benestar personal, sinó també la convivència i la cohesió del grup.

Per això, des de la meva mirada com a psicopedagoga en formació, vaig sentir que calia actuar en aquesta línia. No amb grans discursos ni solucions màgiques, sinó amb propostes concretes que donessin veu a les emocions, que ajudessin a crear vincles més sans i que permetessin als adolescents sentir-se més connectats entre ells i amb si mateixos. Tallers, cercles de paraula, dinàmiques vivencials… Espais pensats perquè el que es viu dins es pugui expressar fora, amb respecte i escolta.

La millora que plantejo no pretén canviar-ho tot, però sí posar una peça més en aquesta xarxa de suport que el centre construeix cada dia. Crec en la força dels petits gestos, en el poder transformador d’un espai on et deixen ser, sentir i compartir. I és des d’aquí que vull aportar, amb tota la humilitat però també amb molta il·lusió.