Bon dia a tots i totes!

La setmana passada vaig tenir el meu primer contacte amb l’AIAP de la fundació St-Martín, on com ja he anat explicant, faré les meves pràctiques. Després d’haver establert els primers contactes via correu electrònic amb la directora del servei i la meva tutora dins d’AIAP, vam decidir reunir-nos als seus locals de manera presencial, per tal de parlar sobre la meva estada, les tasques que realitzaré i com ens coordinarem.

El primer que vull dir és que els locals es troben en un lloc idílic.  Concretament a Blonay, un petit poble a la muntanya amb vistes al llac léman. Increïble! El local on vam fer la reunió era molt acollidor, i vaig poder veure també els locals de l’administració i recursos humans, així com d’EPRA, un altre servei de la fundació que acompanya i mediatitza les visites entre els pares i mares i els seus fills. Us he fet algunes fotografies perquè jutgeu vosaltres mateixos.

Així, la primera impressió ha estat molt positiva. L’equip m’ha rebut amb moltes ganes i predisposició i m’han explciat detalladament la seva manera de treballar, així com els objectius del servei (que podeu trobar en l’entrada sobre “on faig les pràctiques?”. Durant la reunió, de gairebé dues hores, vam definir també els meus horaris i quin serà el meu paper dins del projecte, tot permetent-me resoldre dubtes i entendre millor com encaixar la meva experiència i formació dins del que fan ells a AIAP.

COM SERÀ LA MEVA EXPERIÈNCIA DE PRÀCTIQUES?
Segons el que hem anat parlant i establint la meva estada es dividirà en dues parts principals. D’una banda, un cap a la setmana assistiré junt amb la meva tutora a l’AIAP a una familia amb la qual treballa per tal de fer observació de l’acompanyament que es fa a les famílies en general, les tècniques, eines i recursos utilitzats pels professionals. Això, em permetrpa conèixer de primera mà com es treballa en la prevenció del desemparament i el suport a les families per evitar situacions de plaçament. La veritat que tot i que es centri en observar, aquesta part em fa molta il·lusió i és molt important per mi, ja que fins ara la meva experiència professional s’ha centrat més en la itnervenció amb els nens i nenes que ja viuen en CRAE’s.

D’altra banda, duré a terme un projecte individual, amb un noi de 16 anys que es troba en un moment improtant per tal de defnir el seu futur acadèmic i professional. (Ja us aniré explicant més a mesura que avanci el projecte). De moment hem definit l’objectiu principal d’aquest projecte, que serà ajudar-lo a trobar una formació adequada als seus interessos, així com ajudar-lo a explorar opcions de pràctiques curtes o presa de contacte amb diferents formacions o altres recursos per tal de guiar-lo i orientar-lo en aquest procés cap al món laboral.

He de dir que la primera part de la reunió la vam passar parlant sobre aquest jove, sobre el seu passat, les seves condicions de vida, la seva situació familiar, etc., per tal que jo pogués fer-me una idea, però encara no l’he conegut, tot i que ja hem quedat per veure’ns un primer cop i a partir d’aquí intentaré mantenir un contacte regular amb ell i fer sessions periòdiques.

I ELS HORARIS?
Obviament, una altra part de la reunió es va basar en establir una mica els horaris. Hem establert que aniré  a visitar les families un cop a la setmana (5 hores aproximadames). A més un cop al mes o quan considerem necessàri  aniré a AIAP a la reunió d’quip per tal de poder coordinar-nos periòdicament amb l’equip per compartir impressions i ajustar la itnervenció si és necessàri. Finalement em trovaré 2 hores a la setmana amb el jove per tal de començar el projecte.

Amb tot això he de dir que el primer contacte m’ha deixat amb motles ganes de començar i d’aprendre al màxim d’aquesta experiència. Tinc molta curiositat per veure com es treballa des d’aquesta perspectiva més preventiva i com puc aportar el meu coneixement en psicopedagogia per ajudar en aquest procès d’acompanyament. Sens dubte, serà una experiencia que crec que m’enriquirà molt i que complementarà molt bé la meva trajectòiria professional i formativa.

Wanda de Simón Sánchez